En les darreres setmanes, l’ACA ha posat a informació pública els projectes per a implementar els plans d’emergència en els embassaments de Darnius Boadella, Foix, la Baells, Sau, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, tal i com està previst en la planificació hidrològica.
El pressupost estimat d’aquestes mesures és de 3,5 MEUR. Aquests plans detallen les mesures que s’han de dur a terme en cas d’una eventual emergència, a més de proposar possibles mesures per poder avisar a la població.
L’aigua és un dels béns més valuosos que tenim. Calma la nostra set i és essencial per a totes les nostres activitats. Sense ella no hi ha vida.
Abans que arribi a les llars, l’aigua procedent dels rius, dels aqüífers o inclús del mar, s’ha de tractar per a complir amb totes les garanties de qualitat. Les instal·lacions que ho fan possible són les potabilitzadores, on es tracta l’aigua que captem del medi per a convertir-la en aigua apte per al consum humà.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.
Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.
Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.
El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.
Us parlàvem en un post anterior dels primers embassaments que es van construir, aproximadament fa uns cinc mil anys per part dels egipcis, i com després els romans van continuar perfeccionant-los i fent-los més segurs (enllaç). Aquests embassaments, pel grau de coneixements en cada moment, pels materials de què es disposava i també per la maquinària i tecnologia amb què podien comptar, havien de disposar, lògicament, d’escassa capacitat.
A Catalunya, com bé sabeu, en el segle XX va ser l’època de construcció de la immensa majoria dels embassaments que avui tenim en servei. Les seves principals funcions, el motiu pels quals van ser dissenyats i construïts, eren les de garantir reserves d’aigua suficients per a l’abastament d’aigua potable a la població i per al reg agrícola. A poc a poc es va anar incorporant una altra funció, plenament acceptada i defensada al segle XXI, com és el de la producció d’energia elèctrica, energia neta.Llegeix més »
La situació que estem vivint arran del Coronavirus, no només a Catalunya sinó a la resta d’Europa i del món, és excepcional. Cap de les persones que vivim en aquest món hem viscut un estat d’emergència sanitària d’aquesta magnitud, provocant uns canvis radicals en la nostra vida diària.
L’any 1999 es va posar en servei l’embassament de la Llosa del Cavall, situat en el terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès. Aquest és l’embassament més nou -i l’últim- construït a les conques internes catalanes. Regula l’aigua del riu Cardener provinent de la seva capçalera, podent així gestionar els volums d’aigua per a satisfer les diferents demandes consumptives (abastament urbà, principalment) i també per a laminar possibles avingudes d’aigua.
un dels deures que tenim a l’Agència Catalana de l’Aigua és explicar què és l’aigua i tot el que l’envolta. Com a administració encarregada de la gestió de l’aigua a Catalunya, a més d’apassionar-nos amb el que fem, considerem addient explicar totes les actuacions i tasques vinculades amb l’element que ens dona la vida.
El passat 21 de novembre es va reunir per primera vegada el panell d’experts que estudiarà l’aportació continuada d’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat. Aquesta mesura incrementarà el cabal del riu i permetrà augmentar la garantia en l’abastament d’aigua.
El comitè d’experts està composat per un total de dotze membres amb una llarga experiència investigadora en el cicle integral de l’aigua i en l’avaluació de riscos per al medi i la salut. Com a primera mesura analitzaran el disseny de la campanya analítica de demostració
Fa uns mesos es va publicar un post en el blog de l’ACA sobre quines són les zones del territori on ha de ploure per aportar aigua als rius i, consegüentment, als embassaments. Sobretot per la gent de les ciutats hi ha la falsa creença què quan plou a les grans ciutats això ja serveix per aportar aigua als embassaments i això no és així.
En les darreres setmanes s’han viscut a Catalunya diversos fronts que han aportat pluges i, sobretot, neu a cotes baixes amb una notòria afectació a la normalitat vial del dia a dia i amb la corresponent incidència en els mitjans de comunicació. Amb registres en molts punts que han vorejat els 100 litres, aquests s’han concentrat principalment en punts del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona.
