Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.

Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.

El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.

En aquest post et parlem de la conca del riu Llobregat i del repte que suposa equilibrar la pressió que s’exerceix sobre el riu amb la necessitat de preservar la seva qualitat i la de tot l’ecosistema que l’envolta. En aquesta peça abordarem el sanejament de les aigües residuals i d’infraestructures com el col·lector de salmorres.

El riu

El Llobregat, un curs fluvial que alguns asseguren que neix treballant ja des de les seves fonts, ha estat testimoni del creixement de molts pobles i ciutats i del desenvolupament d’un important teixit industrial.

En primer lloc la revolució industrial de finals del segle XIX i després la industrialització de Catalunya al segle XX van  provocar una forta alteració del seu del seu hàbitat ambiental i també una greu contaminació de les aigües.

Les primeres accions per a la millora del riu

A començaments dels anys 80, la conca del riu Llobregat disposava només de 3 depuradores i patia una forta pressió i deteriorament ambiental.

El Pla de Sanejament de Catalunya, aleshores i ara el Pla de Gestió de Conca, són les eines per a retornar al riu tot allò que va provocar el creixement industrial a Catalunya.

La degradació de l’estat ecològic del riu va ser conseqüència de la contaminació de les aigües, l’alteració de la morfologia de les lleres, la sobreexplotació del recurs i la desaparició de la vegetació de ribera.

En aquest sentit les depuradores d’aigües residuals són molt importants perquè el seu objectiu és eliminar la càrrega contaminant d’origen domèstic i industrial assimilable, els nutrients com el nitrogen i el fòsfor i aportar les aigües al medi en les millors condicions possibles.

El sanejament de les aigües residuals generades representa un repte molt important, ja que no només ha de reduir fins a límits assumibles pel riu la càrrega contaminant urbana, sinó que ha de tenir també molt present la càrrega industrial existent.

Per aquest motiu els sistemes de sanejament existents requereixen processos complexes i de millores i ampliacions que es duen a terme a mesura que són necessàries.

Exemples de sistemes de sanejament

En l’actualitat a Catalunya tenim 530 depuradores d’aigües residuals que donen servei al 97,1% de la població. A la conca del Llobregat hi ha 100 plantes que tracten un cabal aproximat de 179 hectòmetres cúbics l’any. Per fer-nos una idea de magnitud això equivaldria a 1,6 vegades la capacitat del pantà de la Baells.

Exemples d’aquests sistemes de sanejament els trobem a Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Abrera.

La depuradora de Castellbell i el Vilar és de tipus biològic i està dissenyada per eliminar la càrrega contaminant orgànica, així com el nitrogen i el fòsfor, amb capacitat per a tractar 2.200 m3/dia. Saneja les poblacions de Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i una part de Vacarisses.

La depuradora consta d’un pretractament per eliminar els sòlids i grollers i seguidament el tractament biològic, una aeració perllongada amb una configuració de tipus carrusel. Acaba la línia d’aigua amb la decantació secundària on se separa el fang de l’aigua que serà abocada al riu Llobregat. La línia d’aigua es complementa amb la línia de fangs.

La depuradora de Monistrol de Montserrat, ubicada als peus del massís de Montserrat, té capacitat per a tractar 2.000 m3/dia i saneja les aigües residuals del propi municipi de Monistrol, de l’antiga colònia tèxtil Gomis i del monestir de Montserrat.

La darrera i molt recent millora en aquesta depuradora ha permès incorporar una seguit de millores per optimitzar-la i eliminar nutrients, en concret el nitrogen.

Centrant-nos en la depuradora d’Abrera, amb capacitat per a tractar 34.500 m3/dia, comentarem que és un dels exemples per augmentar l’eficiència en el procés de depuració, tot disminuint el consum i potenciant la generació d’energia a partir dels residus produïts a la mateixa depuradora, en una aposta decidida contra el canvi climàtic. L’objectiu és aconseguir un mínim del 20 per cent de l’energia consumida en les depuradores provingui de fonts pròpies d’energia renovable fotovoltaica i biogàs.

El col·lector de salmorres

Aquesta és una conducció de titularitat pública que la Generalitat va posar en servei l’any 1990. L’objectiu era recollir i conduir fins al mar els abocaments salins que, des les mines de Súria, Cardona i Sallent, es feien al riu Llobregat.

Aquest esforç per reduir les concentracions salines va sorgir arran de la necessitat de preservar el riu com un recurs d’aigua potable i per millorar la seva qualitat.

El traçat el col·lector de salmorres està format per dues branques que discorren en paral·lel al riu Cardener i Llobregat amb inici a Cardona i Sallent, respectivament. Aquests dos ramals conflueixen a Castellgalí i, des d’aquí, el col·lector segueix un traçat similar al riu Llobregat fins a connectar amb l’emissari submarí de la depuradora del Baix Llobregat pel seu abocament a mar. Recentment s’ha aprovat el conveni per construir un nou col·lector entre el Bages i Abrera, amb l’objectiu de millorar la conducció i contribuir a la millora qualitativa de la conca del riu Llobregat.

Les depuradores i el col·lector de salmorres estan aconseguint la reducció de la contaminació dels nostres rius i preservar el recurs essencial d’abastament.

Us recomanem que veieu el vídeo “La conca del riu Llobregat. el sanejament d’un conca industrialitzada” per saber-ne més.

 

Agencia Catalana de l’Aigua