Fa uns mesos es va publicar un post en el blog de l’ACA sobre quines són les zones del territori on ha de ploure per aportar aigua als rius i, consegüentment, als embassaments. Sobretot per la gent de les ciutats hi ha la falsa creença què quan plou a les grans ciutats això ja serveix per aportar aigua als embassaments i això no és així.
En les darreres setmanes s’han viscut a Catalunya diversos fronts que han aportat pluges i, sobretot, neu a cotes baixes amb una notòria afectació a la normalitat vial del dia a dia i amb la corresponent incidència en els mitjans de comunicació. Amb registres en molts punts que han vorejat els 100 litres, aquests s’han concentrat principalment en punts del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona.
Tot i que en alguns punts de les capçaleres dels rius de conques internes com a Port del Comte (capçalera del Cardener), Castellar de n’Hug (naixement del Llobregat) o Núria (capçalera del Ter) els registres de neu i aigua han estat força elevats, la repercussió en els embassaments ha estat baixa. Entre l’1 i el 13 de febrer, els embassaments de les conques internes només han guanyat uns 11 hm3, augmentant les reserves en uns dos punts. Per tant, encara cal que plogui més per incrementar els volums d’una manera més important.
Pluges persistents i continuades
Molta gent es pregunta quant ha de ploure per recarregar els embassaments. Degut a les característiques i orografia de Catalunya, i sobretot en l’àmbit de les conques internes, els quilòmetres quadrats de conca cedent són escassos, i més si els comparem amb la conca catalana de l’Ebre. A més, es pot donar el cas que en un punt es puguin registrar pluges amb acumulacions importants i a escassos quilòmetres la repercussió sigui més minsa.
Per tant, la pluja necessària per garantir l’augment de reserves ha de ser persistent i ha de caure aigua amunt dels embassaments. D’aquesta manera, l’aigua es va acumulant al sòl i quan aquest està ple d’aigua, el recurs aportat per la pluja ja es dirigeix directament a rius i embassaments.
La retenció del sòl
De manera molt simplificada podem preveure de manera aproximada que cada dia que passa sense ploure l’aire i la calor generen un assecament de la vegetació i el sòl d’1 mm (un exemple que podem verificar a les nostres llars quan estenem la roba per assecar). Per tant, quan plou primer s’ha d’omplir tota l’aigua que s’ha assecat durant els dies anteriors , a l’igual que passa quan reguem les plantes de casa, i quan el terreny està ple d’aigua és quan comença a córrer per sobre del terreny.
Després de molts mesos amb una sequera de pluges important, el terreny ha estat molt sec i la vegetació assedegada. Això fa que amb les primeres pluges, l’aigua quedi retinguda al sòl i l’escorrentiu sigui mínim.
També hem de tenir en compte un nou factor, el canvi climàtic i, més àmpliament, el canvi global, que ha provocat el creixement de vegetació arbustiva en punts que fins fa poc estaven desprovistos de vegetació.
Amb l’augment de les temperatures i la reducció de les tasques forestals, les parts més altes de les muntanyes, que abans només tenien escassa vegetació, ara hi trobem arbres que retenen una part important de l’aigua. A més, el creixement dels boscos de fulla gran en substitució de les pinedes afavoreix l’augment del sotabosc, amb alta capacitat per retenir aigua. Això fa que l’escorrentiu cap als rius trigui més i requereixi una quantitat de pluges més abundant.
Aigua per aqüífers
No obstant això, les pluges que es registren aigua avall dels embassaments també són beneficioses. Aporten aigua al riu, revifen la vida, omplen fonts i també incrementen els volums de les aigües subterrànies. No hem d’oblidar que aquests embassaments subterranis, que aporten de mitjana uns 700 hm3/any, són vitals per garantir les demandes en moltes parts de Catalunya. Amb les darreres pluges, aqüífers estratègics com el de la Tordera o el Carme Capellades ja han començat a registrar l’increment dels nivells de l’aigua i s’espera que en les properes setmanes segueixin aquesta tendència.
I la neu?
Actualment és molt complicat poder quantificar el volum de neu acumulat a les capçaleres dels rius i l’aigua que poden aportar. La previsió de l’ACA és que la neu que es vagi fonent servirà per incrementar lleugerament els cabals a capçalera durant més temps, fet que servirà per recuperar els cabals de períodes de normalitat, anar incrementant reserves (de manera lleugera) i recarregant fonts. També la neu afavorirà que en el sòl es vagi acumulant aigua i que en futurs episodis de pluges l’aigua arribi més directament als rius (i a embassaments).
Avui, arran de l’augment de les temperatures i de pluges registrades ahir, el cabal d’alguns rius en la seva capçalera (principalment el Ter i el Llobregat) s’ha vist incrementat. En alguns casos fins i tot s’ha doblat. Aquesta aportació permetrà encara mantenir un lleuger ritme creixent i que augmentin les reserves.
