El passat 21 de novembre es va reunir per primera vegada el panell d’experts que estudiarà l’aportació continuada d’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat. Aquesta mesura incrementarà el cabal del riu i permetrà augmentar la garantia en l’abastament d’aigua.

El comitè d’experts està composat per un total de dotze membres amb una llarga experiència investigadora en el cicle integral de l’aigua i en l’avaluació de riscos per al medi i la salut. Com a primera mesura analitzaran el disseny de la campanya analítica de demostració

Actualment, l’àrea metropolitana de Barcelona s’abasteix a partir de tres fonts: les aigües subterrànies, les aigües superficials i l’aigua dessalinitzada. Tot i que aquestes solucions garanteixen totes les demandes, el risc 0 no existeix i per això cal buscar noves mesures per incrementar la garantia, les quals han de ser properes i que siguin eficients.

La reutilització és un dels eixos que té encara molt camí per córrer. A Catalunya es reutilitzen, anualment, més de 32 hm3 d’aigua regenerada. Cal destacar, en els darrers cinc anys, la consolidació d’aquesta nova tecnologia al camp de Tarragona, on l’ús de l’aigua regenerada ha crescut un 73%, sobretot en usos lúdics i, sobretot, industrials. L’altre gran eix de la reutilització és al Baix Llobregat. La depuradora del Llobregat disposa d’una instal·lació –l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA)-, que aplica a l’aigua ja depurada un tractament més avançat i que pot ampliar el ventall de la disponbilitat d’aigua a la zona més poblada del país.

Actualment, en virtut d’un conveni signat entre l’ACA i l’AMB a principis de 2018, s’aporta aigua regenerada a l’aqüífer del delta del Llobregat per habilitar una barrera per aturar la possible intrusió salina. Es preserva així una reserva estratègica per a l’àrea de Barcelona que esdevé vital en èpoques de sequera. Aquest conveni, també preveu l’increment de l’aigua regenerada en funció de l’estat dels recursos disponibles.

Un pas més endavant

Durant el període de sequera 2016-2017 i arran de la devallada continuada dels embassaments (assolint un mínim del 43% de reserves a principis de 2018) es va contemplar l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat, amb l’objectiu d’incrementar el cabal del riu i disposar, així, de més aigua. Aquesta solució no es va arribar a posar en marxa, ja que únicament es podia aplicar en cas que els embassaments del sistema Ter Llobregat arribessin a estar per sotal del 25%.

La constitució del comitè d’experts pretén analitzar la possibilitat de recórrer a aquesta solució d’una manera més continuada i fora de períodes de sequera. S’obtindria així una mesura estructural i complementària de les fonts d’abastament actuals, incrementant la garantia i l’autosuficiència hídrica de l’àrea de Barcelona.

Aquesta actuació, tal i com es pot veure en la imatge més avall, consistiria en impulsar l’aigua regenerada diversos quilòmetres riu amunt, fins l’assut de Molins de Rei, i aportar-la al riu. Això farà possible un increment de cabal i un augment dels recursos hídrics disponibles a la zona.

El comitè d’experts

Els membres del panell d’assessorament científic són:

• Damià Barceló

Director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) des de 2008. Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (1984). Des de l’any 1987 fins a 1993 i des de 1993 fins 1999 va ser col·laborador científic i investigador científic, respectivament, del Departament de Química Ambiental de l’Institut d’Investigacions Químiques Ambientals de Barcelona (IIQAB) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Actualment és professor d’investigació i vicedirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des de 1999 forma part de diferents consells científics internacionals d’institucions de prestigi.

• Wolfgang Gernjak

Responsable del projecte de subministrament d’aigua i tractament avançat a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). És doctor en Administració de Terres i Aigües a la Universitat de Recursos Naturals i Ciència de Vida de Viena (BOKU) des de 2006 i màster en Química Analítica i Física per la Universitat de Tecnologia de Viena (2002). Entre els anys 2000 i 2008 ha treballat com a investigador extern i post doctoral a la Plataforma Solar d’Almeria. També ha exercit com a investigador sènior en temes vinculats amb l’oxidació i dessalinització avançada solar entre els anys 2008-2014 a la Universitat de Queensland, a Austràlia.

• Josep Caixach

Josep Caixach, doctor i investigador científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Pertany al Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua de Barcelona (IDAEA).Especialista en el desenvolupament de metodologies analítiques basades en l’Espectrometria de Masses per a l’anàlisi de contaminants orgànics en el medi ambient.

Els camps de treball principals on desenvolupa la seva investigació se centren en l’estudi del comportament i evolució dels CO en els processos de tractament d’aigua ( ETAPs , EDARs, ERAs), el desenvolupament i Implementació de la Directiva Marc de l’Aigua per al Ministeri de Medi Ambient i l’Agència Catalana de l’Aigua i l’execució de projectes R+D per a les principals companyies públiques i privades del domini  de l’aigua.

• Antoni Ginebreda

Acumula més de 30 anys d’experiència professional, dels quals 16 (1992-2008) han estat dedicats a la gestió pública de l’aigua a la Junta de Sanejament i a l’Agència Catalana de l’Aigua (Generalitat de Catalunya). Actualment es Professor de Investigació del Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC), a l’ Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDÆA), ocupant la plaça denominada “Qualitat de l’aigua i la seva gestió”.

• Jesus Gómez

Professor de Toxicologia del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Universitat de Barcelona. També es membre del Grup d’Investigació GRET (Grup de Recerca en Toxicologia)-CERETOX. La seva activitat investigadora es centra en els contaminants químics, la toxicogenètica i la tecnologia experimental sobre el desenvolupament embrionari. Assessora en temes d’avaluació de riscos tòxics en aliments, aigua, biocides i fàrmacs veterinaris.

• Joan Jofre

Catedràtic emèrit del Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona. Entre 1982 i 2010 va ser catedràtic del mateix departament. En l’àmbit de la recerca, ha centrat les seves investigacions en quatre eixos: la detecció de patògens i indicadors, la transferència genètica horitzontal, la diversitat microbiana en ambients aquàtics i el quorum sensing en bacteris.

• Irene Jubany

Enginyera Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002), fent la tesi doctoral a la mateixa universitat (2002-2007) sobre l’eliminació biològica d’amoni en aigües residuals amb alta càrrega aplicant control avançat i eines de modelització i biologia molecular.

Després d’una breu incursió en la indústria de tractament de residus industrials (2007), ha continuat el seu currículum investigador a la Fundació CTM Centre Tecnològic (actualment Eurecat-CTM) on lidera la línia de sòls contaminats i aigües subterrànies.

• Francisco Lucena

Catedràtic del Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona. Ha estat professor titular del mateix departament durant 16 anys, entre 1985 i 2001. En l’àmbit de la recerca, ha centrat les seves investigacions en quatre eixos: la detecció de patògens i indicadors, la transferència genètica horitzontal, la diversitat microbiana en ambients aquàtics i el quorum sensing en bacteris.

• Xavier Martínez

Enginyer Químic per la Universitat Politècnica de Catalunya (2003) i Postgrau en Sistemes de Gestió Ambiental en la mateixa universitat (2003). Va realitzar la tesi doctoral a la UPC (2003-2008) sobre la distribució i mobilitat d’elements traça en sòls i establint els valors de fons d’aquests elements en terrenys de Catalunya. Des del 2008 treballa a la Fundació CTM Centre Tecnològic (actualment Eurecat-CTM) primer com a investigador i actualment al capdavant de la línia de Tecnologia de l’Aigua a la Unitat de Sostenibilitat.

• Rafael Mujeriego

Catedràtic (jubilat) d’Enginyeria Ambiental de la UPC entre 1986 i 2011 i president de l’Associació Espanyola de Reutilització Sostenible de l’Aigua. També és vicepresident del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA). Ha estat professor durant 35 anys a la Universitat Politècnica de Catalunya i ha exercit com a soci de l’American WateReuse Association.

• Narcís Prat

Catedràtic d’Ecologia per la Universitat de Barcelona. Doctor en Biologia per la UB (1978), és professor en aquesta universitat en el Departament d’Ecologia des de 1978. Membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua, ha participat en diversos projectes sobre l’estat ecològic dels rius catalans, l’efecte dels incendis forestals en els rius mediterranis, entre d’altres.

• Lluís Reales

Periodista i comunicador especialista en temes científics i ambientals. Professor de periodisme científic, ambiental i de salut a la UAB. Director dels programes Deuwatts i Terrícoles a betevé. Ha dirigit la revista Medi Ambient. Tecnologia i cultura. Coautor del llibre “Medi Ambient: de l’evolució cultural a l’evolució conscient”. Ha rebut el premi ATLL 2017 per un programa sobre la gestió de l’aigua a l’àrea de Barcelona.