Les tonalitats que els nostres ulls perceben ens donen molta informació. Ens transmeten sensacions i al mateix temps influencien els nostres sentiments i emocions.

La resposta que cadascú de nosaltres té davant un color és pròpia i subjectiva i respon, en gran part, a les nostres experiències i a l’aprenentatge que hem viscut. Per exemple, el color vermell ens pot transmetre dinamisme o energia, el blau calma i sinceritat, el verd serenitat i frescor, i així una llarga llista de colors i sentiments.

El món de l’aigua no és aliè als colors i potser, en alguna ocasió, hauràs sentit a parlar del color de l’aigua.

Per definició l’aigua és inodora, incolora i insípida però tot i així, en alguns casos, s’ha consensuat donar-li un color a determinats usos de l’aigua.

I és així com parlem d’aigües negres, grises o blanques. Per la gradació del color ens podem fer una primera idea de quines serà les seves característiques

Aigües negres

Les aigües negres són aquelles que han tingut un ús més “intens” i tenen un grau de contaminació o brutícia més elevat. En el cas de les nostres llars, en els usos que anomenen domèstics, aquestes aigües son les que provenen del vàter. En l’àmbit industrial, aquestes aigües són les que provenen dels diferents processos en què aquestes han estan utilitzades.

Degut a la procedència i usos a les que han estat sotmeses requereixen de l’aplicació d’algun procés de depuració abans de aportar-la al medi o destinar-les a altres usos.

 

Aigües grises

Aquest tipus d’aigua, a mig camí entre les negres i les blanques, són aquelles que provenen dels sobrants de banys, lavabos i rentadores, tot i que en alguns casos es considera que també són les que provenen de les piques de la cuina.

Per les seves característiques són susceptibles de ser reaprofitades, per exemple, per reomplir les cisternes del vàter, tot i que aplicant algun sistema de tractament i desinfecció.

 

Aigües blanques

Les aigües blanques són la suma de les aigües pluvials, de fonts públiques, del nivell freàtic al subsòl i  també, en alguns casos, de regs, que per diferents causes poden acabar a la xarxa de clavegueram i barrejar-se amb les aigües negres i grises que ja circulen.

Les  aigües blanques s’introdueixen a les clavegueres per diferents vies, pels embornals dels carrers les aigües de pluja, directament en el cas de les fonts públiques, per infiltració als col·lectors en el cas de les aigües freàtiques.

L’excés d’aigües blanques a la xarxa de col·lectors afecta a les xarxes de sanejament en alta i en baixa. Recordes que en parlàvem d’elles en un post anterior? Si bé és en les xarxes en baixa on per la seva extensió es pot observar més fàcilment el problema.

 

Quins problemes presenten les aigües blanques?

Aparentment pots preguntar-te si aquestes aigües blanques estan diluint les aigües negres i analitzar si són realment un problema sobre el que calgui actuar.

La resposta és que sí, que cal fer-ho per diferents motius, per exemple perquè dificulten el normal funcionament de les estacions depuradores, les qual estan dissenyades per tractar una aigua residual amb unes determinades concentracions, o perquè un excés d’aigua en el sistema de col·lectors pot provocar afectacions i desperfectes en aquests i ser causa de sobreeiximents al medi.

Lògicament enfront d’aquests problemes cal dur a terme accions correctives com les que ja es duen a terme a dia actualment i que consisteixen en:

• Construcció de xarxes separatives per a les aigües residuals i pluvials, de manera que cadascuna d’elles tingui el tractament que el correspongui.
• Retirada de les actuals xarxes de clavegueram d’aquelles aigües procedents de fonts públiques.
• Separació d’aquelles aigües procedents de canals de reg s’incorporen a les xarxes de clavegueram.

Amb aquestes i altres mesures assolirem una millor gestió de les xarxes de sanejament, dels seus bombaments, i de les estacions de depuració que es troben al final d’aquests i que han de garantir una aigua de qualitat pels diferents usos a que es vulgui destinar.

Aigües marrons

Per descomptat, dins d’aquesta classificació no ens podem oblidar de les aigües marrons, i que en les darreres setmanes hem vist en els nostres rius i torrents. Les continuades i intenses precipitacions han incrementat, en alguns casos de manera considerable, el cabal dels rius.

Això ha provocat, a més d’un cabal superior a l’habitual, l’arrossegament de sediments, una funció totalment necessària en els cursos fluvials.  Això provoca que en aquestes situacions, els rius presentin una coloració més marronosa, que tendeix a normalitzar-se quan els cabals tornen al seu nivell habitual i quan les pluges donen pas a les clarianes.