La situació que estem vivint arran del Coronavirus, no només a Catalunya sinó a la resta d’Europa i del món, és excepcional. Cap de les persones que vivim en aquest món hem viscut un estat d’emergència sanitària d’aquesta magnitud, provocant uns canvis radicals en la nostra vida diària.
El passat 21 de novembre es va reunir per primera vegada el panell d’experts que estudiarà l’aportació continuada d’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat. Aquesta mesura incrementarà el cabal del riu i permetrà augmentar la garantia en l’abastament d’aigua.
El comitè d’experts està composat per un total de dotze membres amb una llarga experiència investigadora en el cicle integral de l’aigua i en l’avaluació de riscos per al medi i la salut. Com a primera mesura analitzaran el disseny de la campanya analítica de demostració
El clima mediterrani té la peculiaritat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses però de curta durada. Aquesta variabilitat s’està accentuant per la influència del canvi climàtic, que està allargant en el temps els períodes de falta de pluges i està tornant cada cop més extrems els episodis de precipitacions tempestuoses.
El 2016 i el 2017 han estat anys molt secs en tot el territori català. Això ha provocat el descens de cabal en els rius de Catalunya i consegüentment, la disminució lenta però constant de les reserves dels nostres embassaments. També la falta de pluges ha provocat la reducció dels nivells dels nostres aqüífers i l’assecament del sòl en tot el territori.
Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.
A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.
Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.
Actualment vivim en un context en què la transparència és clau per informar sobre les activitats de les empreses i de les administracions públiques. La ciutadania vol i té el dret de saber a on es destinen els impostos i taxes que paga i, per aquest motiu, el present post pretén detallar la finalitat del cànon de l’aigua.
