Actualment vivim en un context en què la transparència és clau per informar sobre les activitats de les empreses i de les administracions públiques. La ciutadania vol i té el dret de saber a on es destinen els impostos i taxes que paga i, per aquest motiu, el present post pretén detallar la finalitat del cànon de l’aigua.
Aquest impost, que suposa un terç del total de la factura de l’aigua que paguem, és la principal via de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua. Tot i que, per a molts, és considerat com una mesura recaptatòria, precisament la seva finalitat busca incentivar el consum racional i eficient d’aigua per part de la ciutadania i les empreses, i més en un context marcat pel clima mediterrani (alteració de llargs períodes de falta de pluges amb episodis de precipitacions de curta però intensa durada) i per la cada cop més evident incidència del canvi climàtic.
Anualment, de mitjana, el cànon de l’aigua aporta al voltant dels 450 milions d’euros, que es destinen en els pressupostos per garantir el funcionament de les infraestructures hidràuliques existents a Catalunya (embassaments, dessalinitzadores, depuradores, entre d’altres), l’exercici de l’activitat inspectora en el medi hídric per evitar danys en el medi i fomentar la seva preservació, i al mateix temps invertir en obres i actuacions en el cicle de l’aigua en els àmbits d’abastament, sanejament i medi.
Inversió limitada pel deute
A finals de 2010, l’endeutament bancari de l’Agència Catalana de l’Aigua era de 1.368 milions d’euros. Aquesta quantitat es va assolir per la suma de diversos factors, com un ritme inversor superior a la recuperació econòmica prevista amb el cànon, les nombroses actuacions dutes a terme durant la sequera de 2007-2008, la manca de les aportacions econòmiques per finançar les inversions previstes en la planificació (principalment, pels incompliments de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya). Entre 2009 i 2010 aquest impost gairebé no es va incrementar, tenint en compte que aquest va ser el moment amb una major efervescència de l’entrada en servei de noves i costoses infraestructures en el cicle integral de l’aigua.
Això va provocar que en el període comprès entre 2011 i 2016, una gran part del pressupost de l’Agència (el 40%) s’hagi hagut de destinar a reduir gran part d’aquest deute (en un 80%) i a garantir l’estabilitat i viabilitat financera de l’ACA. A partir de 2017 i 2018, l’ACA recuperarà la seva capacitat inversora i, de manera progressiva, podrà executar noves infraestructures en el cicle integral de l’aigua.
El sanejament, un 40% del pressupost
Actualment, Catalunya disposa de 514 depuradores públiques en servei, que sanegen més del 97% de la població de Catalunya, i que tenen una doble funció: per una banda, recollir i tractar un residu que prové del consum domèstic i de les activitats industrials i de serveis, i per l’altra, un cop l’aigua residual ha estat degudament depurada, es retorna al medi (rius, torrents i aigües litorals) per incrementar el cabal circulant dels rius i contribuir a la millora de les nostres masses d’aigua. Garantir el funcionament de les depuradores requereix, principalment, haver d’afrontar els costos energètics que es produeixen pel funcionament d’aquestes plantes. Altrament, l’Agència també destina anualment una part del pressupost per dur a terme actuacions de reposició i millora per garantir el funcionament normal de les depuradores. Per al 2017, es preveu que els costos de sanejament ascendeixin als 182,5 milions d’euros, el que suposa gairebé el 40% dels ingressos, tenint en compte que la previsió per aquest 2017 és de disposar d’ingressos valorats en 464 milions d’euros provinents en la seva pràctica totalitat del cànon de l’aigua.
La següent partida que aglutina encara una part important de la despesa en l’actualitat a l’Agència és el retorn de l’endeutament. Per al 2017 s’ha previst destinar 181 milions d’euros en aquest concepte, el que suposa un 39% del pressupost de l’empresa pública.
La resta d’ingressos es destinen a l’abastament d’aigua (6,2 milions d’euros per garantir el funcionament i manteniment de preses, embassaments, xarxes de control), a la protecció i millora del medi (6,3 milions en actuacions d’inspecció, control i anàlisi dels ecosistemes aquàtics), a despeses d’estructura (12 milions per a subministraments, tributs, lloguers, assegurances, sistemes informàtics), despeses de personal (31,2 milions d’euros), així com els interessos bancaris (16,45 milions d’euros).
Reactivació de la inversió
Per aquest 2017, els pressupostos de l’ACA preveuen una inversió superior als 50 milions d’euros. Es contemplen actuacions com la nova depuradora del Catllar (sector est), les millores a la depuradora de Martorell i la reducció de nutrients a la depuradora de Banyoles, 6,4 milions d’euros per a diverses línies d’ajuts per a la instal·lació de comptadors en alta, per minimitzar la inundabilitat, així com també a dues línies d’ajut plurianuals de 10 milions cadascuna destinades a la construcció de noves captacions per als ens locals amb problemes d’abastament.
Distribució dels recursos
Un cop l’endeutament de l’ACA s’hagi retornat en la seva totalitat, el pressupost de l’agència s’articularà, aproximadament, entre un 45% destinat a sanejament (explotació de depuradores en servei i actuacions de millora i nous sistemes de sanejament), un 25% en actuacions al medi hídric (inspeccions, control de la qualitat de l’aigua, actuacions de manteniment i conservació de lleres, endegaments de rius) i un 20% a actuacions d’abastament (manteniment i funcionament d’infraestructures, noves inversions). El 10% restant es destinaria a les despeses d’estructura i personal.