La gestió dels nitrats: actuar des de l’arrel

Catalunya, en matèria de gestió de recursos hídrics, adopta un model de gestió flexible, destinat a optimitzar al màxim l’aigua disponible utilitzant les diverses fonts d’abastament d’aigua com la provinent dels rius, les aigües subterrànies i les plantes dessalinitzadores. Aquest model inclou un eix molt consolidat, que és l’estalvi i que permet que gràcies al consum responsable es perllonguin en el temps les reserves disponibles.

No oblidem que les conques internes, a més d’estar condicionades pel clima mediterrani, que alterna llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses i de curta durada, també disposen de recursos hídrics limitats per satisfer les necessitats del 90% de la població catalana.

En sanejament, disposem de 514 depuradores en servei que sanegen les aigües residuals generades pel 97% de la població, fet que ha comportat la millora progressiva de les nostres masses d’aigua.

Tot això es complementa amb una bona gestió del medi, tant pel que fa a inspeccions i controls com per actuacions encaminades a millor l’estat dels nostres rius.

Preservar el bon estat de les masses d’aigua

Per disposar d’aigua en quantitat i qualitat, és bàsic que preservem al màxim el bon estat dels nostres recursos hídrics, tal com estableix la Directiva Marc de l’Aigua i, també, la pròpia directiva de nitrats.

La contaminació per nitrats és un dels principals problemes ambientals que afecta la qualitat de les masses d’aigua subterrània a Catalunya.

piezometre_low
Piezòmetre, destinat a controlar l’evolució de les aigües subterrànies, tant en quantitat com en qualitat.

És una qüestió que no és visible a simple vista, com un possible episodi de contaminació en un tram de riu o en algun punt del nostre litoral, però no per això deixa de ser una greu problemàtica, ja que afecta a prop del 70% de les aigües que tenim en mal estat sota els nostres peus i també el 57% de les superficials.

Entre 1998 i 2015 s’han aprovat tres decrets i dos acords de Govern sobre la designació de zones vulnerables a Catalunya, una eina que ha servit per fixar aquelles zones que tenen un excés de nitrats en les aigües subterrànies.

ZV
Situació de les zones vulnerables a Catalunya.

Això ha comportat la necessitat d’implantar millors pràctiques agrícoles i ramaderes per evitar l’entrada al medi de majors concentracions de nitrats. I, també, que les depuradores hagin de disposar de tractaments més eficients i avançats per adequar-se als requeriments legals, la qual cosa genera uns costos que l’administració ha d’internalitzar.

Cal seguir millorant

En aquests prop de 20 anys, tot i les mesures adoptades arran de la designació de les zones vulnerables els resultats han evidenciat una quasi nul·la recuperació. En alguns casos, algunes zones han millorat en detriment d’unes altres, però en el conjunt, el problema continua present i creixent.

La solució és multidisciplinar i afecta a molts actors diferents, fet que requereix la unió de tots els esforços per gestionar aquest problema i buscar solucions efectives i definitives.

PM
Delimitació de les zones vulnerables i localització dels punts de mostreig de les xarxes de control de nitrats de 2016.

El progrés de Catalunya necessita, sens dubte, del desenvolupament social, econòmic i territorial del conjunt del país, però aquest desenvolupament s’ha de basar en un model sostenible, (ambiental, econòmica i socialment, parlant). I això passa, també, per potenciar la bioeconomia i aplicar el principi de prevenció.

Actuar en origen

En ple segle XXI les politiques ambientals , tal com es va establir a Rio 1992 i tal com diu la pròpia Directiva marc de l’aigua, han de prioritzar una visió integrada, com és la prevenció  en origen de la contaminació.

No es poden externalitzar els costos de restitució i traslladar-los al conjunt de la societat quan el que cal és evitar el problema en origen, a través de les bones pràctiques de fertilització, el control via plans de gestió i Decret i la necessària internalització i assumpció dels costos mediambientals.

En el cas de la gestió dels nitrats, per tant, ens cal actuar des de l’òptica de la prevenció en origen per anar interioritzant uns canvis que donin els seus fruits amb un lapse de temps determinat i amb l’objectiu que puguem assolir el bon estat de les masses d’aigua afectades.

Paral·lelament i mentre no es constati una millora substancial en l’estat de les masses d’aigua, caldrà que recorrem a la innovació i les noves tecnologies, com ja s’està fent en algunes casos actuant a final de canonada, per garantir l’abastament d’aigua i fer possible que l’aigua que arribi a les llars compleixi amb totes les garanties de qualitat. Diverses iniciatives dutes a terme amb la col·laboració del Clúster Català de l’Aigua ens serviran per potenciar nous sistemes per garantir l’abastament d’aigua a la població.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s