A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.
Tot i que les demandes estan garantides pel que queda d’any i principis del vinent, i que s’espera incrementar les reserves d’aigua dels embassaments al llarg de la tardor i la primavera, des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha començat a treballar de manera preventiva per optimitzar al màxim els recursos hídrics disponibles en els nostres rius i aqüífers.
La dessalinitzadora del Llobregat, la més gran que hi ha activa a Catalunya, ha incrementat la seva producció en les darreres setmanes, amb l’objectiu d’aportar més aigua i contribuir a alentir la reducció de reserves als embassaments. La planta del Llobregat, que habitualment funciona al mínim de la seva capacitat, està funcionant al 30% de la seva capacitat. En cas de perllongar-se la falta de pluges i d’aportacions als embassaments, la dessalinitzadora incrementaria més la seva producció.
Pel que fa a la dessalinitzadora de la Tordera, aquesta està funcionant al 25%, amb l’objectiu de garantir les demandes al nord del Maresme i sud de la Selva, evitant l’increment d’extraccions en una reserva estratègica com l’aqüífer de la Tordera.
L’estalvi i la gestió dels recursos
A més de recórrer a noves tecnologies com la dessalinització, també s’està treballant en fomentar l’estalvi d’aigua. Actualment, encara es mantenen uns hàbits sostenibles pel que fa al consum d’aigua, amb estalvis globals a les conques internes que oscil·len al voltant del 10%. Aquesta xifra, no obstant, queda allunyada de l’estalvi assolit durant els pitjors moments de la sequera de 2007-2008, amb reduccions del consum propers al 21% respecte la demanda de referència.
També des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’està fent una gestió flexible i sostenible dels recursos disponibles, equilibrant els volums d’aigua entre sistemes, com és el cas del Ter i el Llobregat o la gestió combinada de l’aigua superficial i subterrània, aplicant mesures d’optimització de recurs.
L’aigua nova
També en aquest context es continua treballant en l’aportació de nova aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, emprant aigua regenerada procedent de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Llobregat per al tram final del Llobregat, un recurs que permetrà incrementar el cabal del riu i disposar així de més aigua per a ser posteriorment potabilitzada. Tot i que aquesta mesura es podria dur a terme quan els embassaments estiguin al 25% de la seva capacitat, s’està treballant per poder recórrer a aquesta solució en altres escenaris.
Un estiu molt sec
Les causes d’aquest descens de reserves es deuen a un estiu molt sec, amb una absència total de precipitacions a les capçaleres dels rius. Això ha provocat, per exemple, que la capçalera del riu Ter (a l’alçada de Ripoll), el riu porti el cabal d’aigua més baix en els darrers 30 anys. Això es deu a la falta de pluges i a l’increment de necessitat d’aigua del bosc, ja que el riu en aquest punt no està regulat ni disposa de preses ni infraestructures de regulació que puguin alterar el seu règim normal.
També les conques dels rius Siurana i Riudecanyes estan en una situació delicada, amb els embassaments al 13 i el 23%, respectivament, arran d’un any hidrològic molt sec, sobretot en aquesta part del país, amb pluges que no han servit per recarregar de manera significativa aquests dos reservoris.
Els municipis que estan connectats a grans xarxes supramunicipals (ATLL, Consorci de la Costa Brava, CAT) tenen garantit l’abastament per a un període mitjà. En canvi, localitats que depenen de captacions singulars com pous, poden tenir problemes de subministrament en cas d’esgotar-se les seves reserves. L’ACA, per resoldre aquests dèficits, ha endegat diverses línies d’ajuts entre 2016 i 2018 per valor de 35 milions d’euros, amb l’objectiu de finançar actuacions dels ajuntaments per incrementar la disponibilitat d’aigua. A més, també hi ha ajuts per aquells municipis que han hagut de recórrer al subministrament d’aigua mitjançant camions cisterna.