Per saber el cabal que porten els rius i la seva qualitat, l’ACA disposa de la xarxa automàtica de control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), formada per un conjunt de punts de control distribuïts per totes les conques del territori (a la part catalana de l’Ebre l’objectiu és el control de la qualitat). En aquests punts es mesuren i s’enregistren diferents paràmetres relacionats amb l’aigua, que s’envien, majoritàriament en temps real, al centre de procés de dades de l’ACA.
Quan activem l’interruptor de la llum, donant per descomptat que la bombeta s’encendrà a l’instant, difícilment ens preguntem d’on prové l’energia. Fruit, però, de la creixent consciència i preocupació que la ciutadania té pel medi ambient, volem que l’energia elèctrica provingui de fonts netes i sostenibles.
Certament l’aigua és una font d’energia neta, sostenible i eficient, com també ho són la llum del sol o la generada pel vent, i des de fa centenars d’anys, s’ha fet servir per moldre gra, moure els molins de les fàbriques de paper o, amb la revolució industrial, per produir electricitat.
La natura és dinàmica. Els rius, rieres i torrents, com a elements essencials i indispensables de la natura, a vegades baixen ben plens, podent provocar inundacions, i, en altres períodes estan secs, sobretot amb un clima mediterrani tan dual com el que tenim. En moltes ocasions, a les seves lleres hi podem trobar sovint una abundant vegetació o restes vegetals, sense oblidar residus urbans, que han estat arrossegades per una riuada precedent.
Avui ens agradaria parlar-vos dels embassaments a Catalunya, però no dels que composen les conques internes, com ja hem fet en anteriors posts, sinó dels embassaments que és trobem situats al que anomenem la conca catalana de l’Ebre (rius Ebre, Segre, conca de la Noguera Pallaresa i conca de la Noguera Ribagorçana).
En el món de les depuradores, en concret, i en el de les infraestructures de sanejament en general, podem trobar aspectes molt interessants i fotogènics. Tot i que el que estem gestionant són aigües residuals, brutes i pudents, és possible trobar una mirada en positiu, que posi en relleu el procés de recuperació d’unes aigües, que eren netes abans de passar per diferents usos, i que requereixen del seu pas per instal·lacions públiques com són les depuradores, també conegudes com EDAR, abans de tornar a ser netes.
Fa un any, la col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va permetre la creació d’un apli, Cercafonts, amb un inventari de 5.000 fonts naturals repartides per tot Catalunya.
En els darrers dies estem veient com els cabals dels rius de Catalunya tendeixen a incrementar-se ràpidament. L’aigua que ens està aportant la pluja en les últimes setmanes és la causant d’aquests increments. Segur que molts us pregunteu perquè això passa de manera més recurrent en els darrers dies.
Costa molt a simple vista veure i calcular l’aigua que porta un curs fluvial. L’alçada, el nivell i la força de l’aigua són conceptes difícils de calcular sense disposar dels elements i les instal·lacions necessàries. Les estacions d’aforament són les instal·lacions que ens permeten fer aquesta tasca. Importants, desconegudes, discretes i silencioses, s’ubiquen a les lleres dels nostres rius. Cal ser observador i curiós per descobrir-les.
A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.
