El 3 de novembre de 1617 va succeir un fet que, per la seva importància i per commemorar-se avui el seu 400è aniversari, volem posar en relleu. Us parlem de la riuada que va patir Camprodon (Ripollès) aquell any arran de la crescuda dels rius Ter i Ritort.
Catalunya és un país mediterrani, on identifiquem conques caracteritzades per rius curts i de cabal variable i altres conques més grans on els cabals són més abundants i constants. Complementàriament a aquestes característiques trobem una climatologia amb tendència a presentar pluges d’elevada intensitat i curta durada en sobretot a la primavera i a la tardor.
Aquests episodis d’alta concentració pluviomètrica poden provocar el fenomen de les inundacions.
El Ripollès i les inundacions
Els Arxius Històrics locals del Ripollès tenen registrats fins a 30 episodis d’inundacions, des de la primera documentada l’any 1577 fins a la darrera del 1992. Aquestes segueixen el patró estacional esmentat, consistent en pluges de curta durada i molt intenses a l’estiu i de gran volum de precipitació i llarga durada a la tardor.
Què va passar?
Aquell 3 de novembre de 1617 Catalunya començà a patir uns dies de fortes i violentes tempestes, que van prolongar-se fins el dia 15 d’aquell mes. Segons afirmacions del notari Guasch “ Fas memoria yo Pere Gusch notari, com a Sant Miquel de setembre de l’any 1617 comensaren les pluges dek cel i duraren fins el dia 15 de Nohembre de dit any..”.
L’increment de les aigües dels rius Ter i Ritort, que neixen no gaire lluny i envolten Camprodon, van provocar la inundació del nucli d’aquesta localitat. Tan quantiosa va ser la pluja que els desbordaments i danys que es van registrar son equiparables a la suma dels episodis d’octubre de 1940 al Ter, setembre de 1971 al Llobregat i novembre de 1982 al Segre, episodis rècord als mesuraments instrumentals del s.XX a cadascun dels rius esmentats.
Com a record d’aquell fet, a un dels extrems del carrer València de Camprodon, es va col·locar una placa que diu “A 3 de noembre any 1617 laygua es aribada en aquesta raila” (sic) . Aquesta es troba a dos metres d’alçada respecte la base del carrer. Entenem així perquè aquell va ser “Lo any del diluvi”.
Es té constància de l’enderrocament de molins, cases, ponts, rescloses i de danys al sector industrial de l’època, bàsicament l’artesanal, i a l’agrícola – ramader.
La proximitat dels nuclis habitats als centres de producció (molins i fargues), l’existència d’aprofitaments hidràulics (rescloses, sèquies i molins) situats a la vora del riu i de creuaments de xarxes de camins amb els mateixos feien patent el risc i la vulnerabilitat.
La gestió de les inundacions
Episodis d’aquest tipus posen al descobert com s’ha millorat en la gestió de les inundacions en l’actualitat, incidint en qualsevol de les quatre fases (prevenció, protecció, preparació, recuperació). L’exemple de Camprodon ens permet disposar d’una experiència, per aplicar millor els criteris en noves edificacions que han de tenir en compte el risc d’inundació. Actualment però, és inviable canviar de lloc un nucli urbà que estigui ubicat en zona inundable, pel qual cal combinar l’aplicació de mesures de les quatre fases abans esmentades, per evitar danys significatius.
Des del mes d’agost d’enguany, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió de risc d’inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya, i ha finalitzat la tramesa del Pla de gestió de risc d’inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya, el qual contempla inversions dels diversos actors involucrats en la gestió de les inundacions (urbanisme, protecció civil, ACA…) per valor de gairebé 100 milions d’euros.
En aquest sentit és important destacar que si ve les mesures de protecció són vitals per evitar danys, també són molt rellevants les mesures de prevenció (on en coordinació amb el DTES s’està treballant per que els planejaments urbanístics actuals i del futur tinguin en compte criteris d’inundabilitat i establir mesures de millores de la resiliència de les ocupacions) així com les de preparació (mitjançant l’aplicació del Pla INUNCAT i d’altres plans de protecció civil, o la millora en la predicció on convé destacar la participació en projecte Anywhere) i les de recuperació (com les actuacions de manteniment de lleres després d’episodis d’inundacions o les subvencions realitzades als aiguats del Maresme).
Fonts: