Cada sis anys, la Directiva marc de l’aigua europea determina que cal revisar els plans hidrològics de cada conca. Això permet actualitzar l’estat de les masses d’aigua, quines són les problemàtiques a resoldre i quines són les actuacions definides per millorar l’estat dels nostres rius. En tot aquest procés eminentment tècnic hi juguen un paper molt important els processos de participació, uns espais d’anàlisi i debat que aglutinen els diferents actors implicats per tot el territori, amb l’objectiu d’analitzar problemàtiques i incorporar solucions a la planificació hidrològica.
A principis del mes de gener de 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla de gestió de les conques internes i el seu Programa de mesures. Aquest pla determina una inversió global fins el 2021 de prop de 1.000 milions d’euros i actuacions en matèria d’abastament, sanejament i medi per resoldre possibles dèficits i incrementar en nou punts el bon estat ecològic de les masses d’aigua. El full de ruta de la planificació hidrològica, no obstant, va començar a gestar-se durant el 2013, quan es va definir un calendari de les accions a dur a terme, entre elles, el desplegament d’un procés participatiu a les conques internes, que s’ha celebrat durant tres anys (2013-16) i que ha servit per conèixer de primera mà les necessitats i preocupacions del territori.
Aquest procés de participació, amb el suport del Departament de Governació i Relacions Institucionals, es va articular en quatre àmbits diferenciats: Barcelona 1 (conques del Maresme, el Besòs i la Tordera), Barcelona 2 (Llobregat i Foix), Girona i Tarragona. Aquestes sessions s’han dividit en tres parts, consistents en informar dels temes destacats en cada àmbit, debatre quines són les accions més convenients a seguir i, finalment, afrontar la fase de retorn per explicar quines actuacions o mesures s’han integrat a la planificació hidrològica.
En total, van assistir a totes les sessions més de 250 assistents procedents d’empreses, administracions locals, entitats mediambientals i recerca, pagesia i ramaders, així com també particulars. Pel que fa a les propostes sorgides dels processos, en van sorgir unes 260: el 43% de les quals varen ser acceptades en el pla de gestió, i el 40% són estudiades per la seva possible aplicació.
Procés de revisió
Cal tenir en compte, no obstant, que la participació és un procés dinàmic i necessari que no acaba amb les sessions de retorn. A partir d’aquest punt, cal fer seguiment de les accions incloses i originades en el sí dels processos, així com de la resta d’accions i la eficiència sobre l’estat ecològic de les masses d’aigua fruit de la seva implementació.
La participació és una eina al servei de la transparència, del bon govern i de la gestió eficient, que permet estar en contacte amb el territori per conèixer les seves necessitats. És un element que serveix per avaluar la salut democràtica dels estats i que demostra que la participació ha de ser un dels eixos de la planificació hidrològica d’una societat madura i conscienciada per afrontar de manera sostenible els reptes del futur.