L’ACA i la seva contribució en un congrés internacional de preses

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) gestiona de manera directa un total de 7 preses de les conques internes, amb l’objectiu d’emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les pluges torrencials. Tot i que siguin estructures fixes, sòlides i impertorbables, al voltant d’elles hi ha una activitat i vigilància constant, tant per garantir la seva seguretat com per actuar en cas de necessitat.

La presa de la Baells

Entre el 27 de setembre i l’1 d’octubre, l’ACA participarà en les XII Jornadas Españolas de Presas, organitzat pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (Spancold), que tindran lloc a Gran Canària i que s’organitza cada 2-3 anys des de fa prop de 40 anys. Aquest any, l’esdeveniment dona un salt qualitatiu important, ja que incorpora la presència i participació de països com la Xina, Brasil i els Estats Units.

Llegeix més »

Cargol d'Arquímedes

L’aigua, font d’energia neta i renovable: el primer cargol d’Arquímedes de Catalunya

Quan activem l’interruptor de la llum, donant per descomptat que la bombeta s’encendrà a l’instant, difícilment ens preguntem d’on prové l’energia. Fruit, però, de la creixent consciència i preocupació que la ciutadania té pel medi ambient, volem que l’energia elèctrica provingui de fonts netes i sostenibles.

Certament l’aigua és una font d’energia neta, sostenible i eficient, com també ho són la llum del sol o la generada pel vent, i des de fa centenars d’anys, s’ha fet servir per moldre gra, moure els molins de les fàbriques de paper o, amb la revolució industrial, per produir electricitat.

Producció energia

Llegeix més »

Les noves tecnologies per a resoldre els reptes de l’aigua

En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.

Llegeix més »

La Llosa del Cavall, l’embassament més jove de les conques internes

L’any 1999 es va posar en servei l’embassament de la Llosa del Cavall, situat en el terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès. Aquest és l’embassament més nou -i l’últim- construït a les conques internes catalanes. Regula l’aigua del riu Cardener provinent de la seva capçalera, podent així gestionar els volums d’aigua per a satisfer les diferents demandes consumptives (abastament urbà, principalment) i també per a laminar possibles avingudes d’aigua.

Llegeix més »

Anatomia d’una presa

Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.

Llegeix més »

Els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves fites en la gestió de l’aigua

Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.

Llegeix més »

La reconnexió dels rius europeus mitjançant la ciència ciutadana

La millora de la connectivitat dels rius és un dels objectius de la planificació hidrològica catalana i l’ACA fa anys que treballa en aquesta línia.

Els cursos fluvials són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies d’alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment. Per això, la connectivitat és necessària per a processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport de sediments i propàguls, entre d’altres.

Llegeix més »

La participació, un dels eixos de la política hidrològica

Cada sis anys, la Directiva marc de l’aigua europea determina que cal revisar els plans hidrològics de cada conca. Això permet actualitzar l’estat de les masses d’aigua, quines són les problemàtiques a resoldre i quines són les actuacions definides per millorar l’estat dels nostres rius. En tot aquest procés eminentment tècnic hi juguen un paper molt important els processos de participació, uns espais d’anàlisi i debat que aglutinen els diferents actors implicats per tot el territori, amb l’objectiu d’analitzar problemàtiques i incorporar solucions a la planificació hidrològica.

Llegeix més »

Els embassaments i els esdeveniments esportius

En anteriors posts publicats en el blog de l’ACA hem analitzat la funció que tenen els embassaments. Per fer un repàs ràpid, habitualment, aquestes infraestructures han estat concebudes amb una doble finalitat: per una banda, gestionar possibles avingudes reduint cabals desembassats a través dels òrgans de desguàs per minimitzar danys i afectacions aigua avall, i per l’altra, són reservoris destinats a emmagatzemar aigua que es destina per a satisfer les demandes ordinàries (abastament domèstic, reg, usos hidroelèctrics, entre d’altres).

Llegeix més »