L’Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat en els darrers anys l’ús de l’aigua regenerada per a diferents usos, aplicant tractaments addicionals a l’aigua ja depurada per a fer-la apta per al reg agrícola, els usos ambientals, industrials, la recàrrega d’aqüífers o els usos municipals.
Els períodes de sequera, cada cop més llargs i recurrents, estan provocant la necessitat d’adoptar noves mesures i potenciar aquesta tecnologia.
Les rescloses i assuts serveixen per a retenir i derivar l’aigua que circula pel riu, amb l’objectiu de destinar el recurs per a l’abastament, el reg o la generació d’energia. Aquestes infraestructures es troben en alguns indrets dels nostres rius i són, en molts casos, necessàries però alhora representen una dificultat per a la correcta connectivitat fluvial.
Durant el període de la seva vida útil i mentre no s’enderroquen, una opció per a la millora de la connectivitat fluvial i per garantir la lliure circulació de l’aigua i de la vida piscícola és la construcció de connectors fluvials o també coneguts com escales de peixos, que ja en un post anterior us vàrem parlar d’ells.
Avui fem un pas més i us expliquem com són, on es troben i en quins casos s’instal·len, a més d’analitzar les tipologies diferents que podem trobar i com funcionenLlegeix més »
L’Agència Catalana de l’Aigua té com a objectiu la preservació i recuperació dels ecosistemes aquàtics. La custòdia fluvial és un instrument que permet la cogestió amb entitats privades de tipus ambiental i entitats públiques com ara ajuntaments i entitats supralocals com ara consorcis.
Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.
Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »
Per saber el cabal que porten els rius i la seva qualitat, l’ACA disposa de la xarxa automàtica de control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), formada per un conjunt de punts de control distribuïts per totes les conques del territori (a la part catalana de l’Ebre l’objectiu és el control de la qualitat). En aquests punts es mesuren i s’enregistren diferents paràmetres relacionats amb l’aigua, que s’envien, majoritàriament en temps real, al centre de procés de dades de l’ACA.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) gestiona de manera directa un total de 7 preses de les conques internes, amb l’objectiu d’emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les pluges torrencials. Tot i que siguin estructures fixes, sòlides i impertorbables, al voltant d’elles hi ha una activitat i vigilància constant, tant per garantir la seva seguretat com per actuar en cas de necessitat.
Entre el 27 de setembre i l’1 d’octubre, l’ACA participarà en les XII Jornadas Españolas de Presas, organitzat pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (Spancold), que tindran lloc a Gran Canària i que s’organitza cada 2-3 anys des de fa prop de 40 anys. Aquest any, l’esdeveniment dona un salt qualitatiu important, ja que incorpora la presència i participació de països com la Xina, Brasil i els Estats Units.
Quan activem l’interruptor de la llum, donant per descomptat que la bombeta s’encendrà a l’instant, difícilment ens preguntem d’on prové l’energia. Fruit, però, de la creixent consciència i preocupació que la ciutadania té pel medi ambient, volem que l’energia elèctrica provingui de fonts netes i sostenibles.
Certament l’aigua és una font d’energia neta, sostenible i eficient, com també ho són la llum del sol o la generada pel vent, i des de fa centenars d’anys, s’ha fet servir per moldre gra, moure els molins de les fàbriques de paper o, amb la revolució industrial, per produir electricitat.
En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.
L’any 1999 es va posar en servei l’embassament de la Llosa del Cavall, situat en el terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès. Aquest és l’embassament més nou -i l’últim- construït a les conques internes catalanes. Regula l’aigua del riu Cardener provinent de la seva capçalera, podent així gestionar els volums d’aigua per a satisfer les diferents demandes consumptives (abastament urbà, principalment) i també per a laminar possibles avingudes d’aigua.
Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.
