El sanejament de les aigües residuals, urbanes i industrials ha estat i és una de les prioritats dels diferents governs de la Generalitat. La implantació dels sistemes de depuració garanteix, per una banda, tractar i depurar les aigües residuals generades per la ciutadania, i per l’altra, afavorir i potenciar la millora dels nostres ecosistemes aquàtics.
Des del 1981 fins a l’any 2000 es varen dur a terme diverses millores organitzatives a la Generalitat de Catalunya per millorar la gestió del cicle de l’aigua i impulsar polítiques per donar solució a la problemàtica de les aigües residuals urbanes sense tractar. Al 1981 es va crear la Junta de Sanejament, 11 anys més tard es va constituir el Departament de Medi Ambient, per assolir a l’any 2000 la creació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fruit de la fusió de la Junta d’Aigües amb l’esmentada Junta de Sanejament.
Gran impuls en la dècada dels 90
L’aprovació, l’any 1991, de la Directiva de tractament d’aigües residuals urbanes i, posteriorment, l’any 2000 de la Directiva marc de l’aigua (DMA), han causat un important punt d’inflexió en els objectius de qualitat a assolir en els diferents tipus de masses d’aigua per part dels diferents estats membres de la Unió Europea.
Aquest fet va representar a Catalunya la redacció i aprovació dels successius Programes de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU), des dels anys 90 fins a l’actualitat, els quals han comportat l’execució de les diferents infraestructures de sanejament necessàries (depuradores, col·lectors i instal·lacions associades) per poder retornar, en condicions, les aigües residuals depurades i així poder anar assolint la qualitat fisicoquímica, biològica i en definitiva del bon estat de les masses d’aigua dels rius, estanys, zones humides, aigües de transició i aigües costaneres de Catalunya. El PSARU vigent es va actualitzar l’any 2010 i a dia d’avui s’està revisant per a afrontar els reptes de futur fins a l’any 2027.
Depuradores per a nuclis de més de 2.000 habitants
A grans trets podem dir que amb l’execució i entrada en servei del primer sistema de sanejament i la finalització del PSARU vigent s’han dut a terme les actuacions de sanejament necessàries orientades, d’una banda, a poder garantir el correcte funcionament i tractament dels sistemes de sanejament en servei i, de l’altra, poder donar servei a quasi bé la totalitat de nuclis pendents de més de 2.000 habitants equivalents de Catalunya.
La planificació del sanejament de petits nuclis
La gestió del sanejament a Catalunya té, actualment, el repte de donar solució al sanejament i depuració de la gran majoria de nuclis inferiors a 2.000 habitants equivalents que no disposen d’un tractament de depuració, la qual cosa suposa donar servei a quasi bé la totalitat de la població de Catalunya i portar a terme l’execució aproximada de 1.240 actuacions pendents en relació amb futurs tractaments de depuració adequats i a connexions en sistemes de sanejament en servei.
Aquestes dades suposen percentualment que, actualment, el 97 % de la població de Catalunya està sanejada i depurada, i resta pendent un 3%.
L’objectiu en els propers anys és arribar a poder donar servei a aquest 3%, executant les actuacions que millor s’adaptin a les necessitats particulars que presenten els petits nuclis des d’una perspectiva tècnica, econòmica i ambiental.
Exposició 500 depuradores
Per conèixer més sobre l’evolució del sanejament a Catalunya, pots visitar la mostra que s’exposa al Palau Robert sota el nom de #500Depuradores, i que analitza les accions en aquesta matèria dutes a terme en els darrers anys i com ha millorat el medi hídric amb la implantació i millora de depuradores en el territori català.
Podràs descobrir que actualment hi ha 505 depuradores en servei que garanteixen el sanejament al 97% de la població, de la importància de la reutilització al nostre país i de la importància de l’accés a l’aigua potable i al sanejament al món per evitar afectacions a la salut de les persones. Més informació aquí.