Un cop prems el botó de la cisterna, l’aigua desapareix de la teva vista endinsant-se en un món desconegut i gairebé inexplorat, fosc, tenebrós i humit. En aquest submón hi ha moltes llegendes: l’existència de cocodrils albins i cecs que suposadament habiten a la xarxa de clavegueram de grans ciutats com Nova York i l’existència de grans mostres amb la pell feta de tovalloletes que, encara avui, els científics no han sabut identificar i classificar.
La gènesi del monstre
Aquesta nova espècie s’alimenta també de bastonets per a les orelles, compreses, draps i tota mena de residus procedents dels productes d’higiene personal que utilitzem en el nostre dia a dia. Aquests són els residus més comuns que, malauradament, es llencen al vàter i acaben col·lapsant els baixants i les conduccions, la xarxa de clavegueram i també els filtres de les instal·lacions de les depuradores públiques.
Poc a poc, dia a dia, a partir d’una tovalloleta que s’uneix a un paper, a una fusta i a d’altres tipus de residus, es crea l’embrió de la nova criatura a la qual s’afegiran els bastonets i els olis vegetals, que la faran créixer per acabar obturant les arquetes de registre, les canonades, les bombes d’impulsió de l’aigua o els filtres que serveixen per a netejar-la.
L’efecte Nimby (not in my back yard) que es va fer popular quan es cercaven indrets per establir els abocadors de residus, fa referència a l’egoisme de no voler la gestió d’un problema a prop de casa nostra. També podem aplicar aquest efecte amb el cas de les tovalloletes.
Llençar una tovalloleta pel nostre vàter pensant que et es desfarà igual com passa amb el paper de cel·lulosa (paper wc) és erroni, encara que la tovalloleta estigui etiquetada com a biodegradable. Malauradament, el temps que pot trigar a biodegradar-se no és prou ràpid com per evitar que causi estralls molt importants en els sistemes de sanejament.
Els costos
Ser administració hidràulica, com ho és l’Agencia Catalana de l’Aigua, no és només gestionar l’aigua de la millor manera possible. L’abastament per a la població, la depuració de les nostres aigües residuals, el control de la qualitat de l’aigua dels rius i els aqüífers, entre d’altres aspectes, són les nostres funcions principals.
Però també ho és la lluita contra un terrible monstre, el de les tovalloletes, que -sovint alimentat per tots i totes nosaltres de manera inconscient- ens fa la vida més complicada i malmet els sistemes de sanejament i les depuradores.
Lluitar contra aquest monstre en l’edat adulta resulta molt difícil i costós. S’ha fet gran i poderós i ja ha començat a causar danys considerables. Per fer-li front cal destinar recursos humans i materials que representen una important despesa econòmica que acabem pagant a la factura de l’aigua. Cap ciutat del món està lliure de ser atacada per algun d’aquests monstres. L’any 2017, Londres va haver de lluitar contra una subespècie d’aquest monstre transfigurat en una immensa bola de 130 tones que va obstruït una antic clavegueram victorià.
Contextualitzant el problema
La societat actual consumeix en excés productes que després es converteixen en residus que cal gestionar de la millor manera possible.
El cas de les tovalloletes humides és un d’aquells productes que s’ha popularitzat ràpidament, per la seva comoditat i facilitat d’ús, però que s’ha convertit en paragima de la mala gestió d’un residu. Sota una publicitat no suficientment clara i fent esment a la biodegradabilitat del producte, s’ha imposat la idea què llençar-les pel vàter és innocu i no comporta cap problema.
Res més lluny de la realitat. Les tovalloletes, sense entrar en el debat sobre la seva biodegradabilitat, queda clar que en l’espai entre el vàter i la depuradora no es degraden en absolut, col·lapsant des del propi sanejament de la finca, fins als col·lectors i als pretractaments de les depuradores.
Les imatges que us mostrem són exemples de les causes de la gestió deficient d’aquests residus, que acaben generant problemes que comporten l’increment dels costos del sanejament que paguem entre tota la ciutadania a la factura de l’aigua.
Combatre el monstre de les tovalloletes és feina de tots i de totes. La solució és fàcil i ràpida. CAP RESIDU AL VÀTER. Tovalloletes humides, bastonets i altres residus d’higiene personal tenen un únic destí: les escombraries.
Ajuda’ns, ajuda’t i estalviaràs!
Buenos dias
Ess totalmente cierto lo que se comenta, pero se trata de una reaalidad internacional, no solo de nuestras plantas de tratamiento de aguas y sus pozos de bombeo asociados.
Llevamos años quejandonos de estos problemas y me pregunto si ya es hora de que las consideremos parte “normal” de las aguas residuales. No podemos seguir montando equipos que no estan preparados para nuestas aguas residuales.
Hoy en dia, SI existen alternativas a los habituales atascos de las bombas sumergibles, bombas que actualmente requieren un mantenimiento “demasiado” periódico. Se trata de comenzar a aceptar que forma parte de la “composicion quimica” del agua residual.
Por ejemplo, las bombas centrifugas autoaspirantes con sistema Eradicator son capaces de desbloquearse en 15 minutos, simplificando muchisimo las tareas de mantenimiento. Otros sistemas para la gestion de estas aguas residuales son la instalacion de trituradores, pero aqui nos encontramos con defensores y detractores.
Hace poco mas de un año, se presentaron en el mercado los pozos de bombeo SCS “Self Cleaning system” en linea. Este sistema esta basado en la tecnologia de la bomba autoaspirante y en la entrada-salida continua del agua. Hay que tener en cuenta, que el problema principal reside en la acumulacion de toallitas, puesto que las que lleguan por el “vater” son perfectamente gestionables por si solas.
Posiblemente, tengamos que echar un vistazo a nuestros pozos de bombeo actuales, ya que la mayoria de ellos no estan bien diseñados. Existe un tiempo de residencia demasio alto. Las toallitas se acumulan, las arenas sedimentan y las grasas flotan. Esta combinacion es la que provoca los atascos
Por tanto, soluciones si que hay y anteriormente os he citado 3 posibilidades, pero la inversion sigue siendo minima para solucionar el problemas de los atascos. Todavia preferimos ir a desmontar semanalmente bombas….
Llevamos años hablando del famoso problema de las “toallitas”. Es ya un tópico!
Estimados.. No cambiaremos la cultura, ni aqui ni la de afuera,
Saludos
Domingo, gracias por el comentario. Comentarte que en algunas estaciones de bombeo ya disponemos de estas bombas centrifugas autoaspirantes que permiten un auto-desbloqueo de la bomba cuando esta se obstruye, no obstante nuestro parecer tiende a desaconsejar siempre el vertido de residuos en los inodoros, sean toalllitas, bastoncillos para limpiarse los oídos, compresas, etc, etc , ya que estos tienen otro destino, que es la papelera y su posterior gestión como residuo.
El sobrecoste que supone para todos una mala gestión de estos residuos creemos que no debe de ser aceptado ni normalizado.
Un saludo.
Apreciado Domingo,
Por esa regla de tres vamos a poder echar todo lo que nos dé la gana por el “vater”, que ya lo resolverá la tecnología y la administración pública, no?
Me parece más coherente poner énfasis en el factor educativo y la concienciación en materia de reciclaje de aquellos “elementos” que deben seguir, por su naturaleza, un circuito distinto al de las aguas residuales.
[…] El monstre de les tovalloletes: com combatre’l […]