El concepte de «litre per persona dia», a què fa referència el Pla especial de sequera, inclou tant l’aigua que consumim a les llars com a les activitats econòmiques connectades a la xarxa d’abastament municipal, la qual cosa no vol dir que cada persona pugui consumir 200 litres al dia a casa seva.
Catalunya està patint la pitjor sequera del segle per extensió, durada i intensitat. L’inici d’aquest període d’escassetat d’aportacions a rius i aqüífers es remunta a finals de 2020, quan es comença a notar un descens de la pluviometria habitual. Aquest cas no és únic en el nostre món i en aquest post analitzarem altres casos.
L’Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat en els darrers anys l’ús de l’aigua regenerada per a diferents usos, aplicant tractaments addicionals a l’aigua ja depurada per a fer-la apta per al reg agrícola, els usos ambientals, industrials, la recàrrega d’aqüífers o els usos municipals.
Els períodes de sequera, cada cop més llargs i recurrents, estan provocant la necessitat d’adoptar noves mesures i potenciar aquesta tecnologia.
Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha dut a terme obres per a retenir l’aigua dels rius i poder-la destinar per a l’abastament urbà, el reg o per a les activitats econòmiques. Catalunya no és una excepció i en el nostre territori hi trobem preses de diferents tipologies i materials que han generat embassaments i basses.
De la seguretat en les grans presses us en vàrem parlar en un anterior post en el qual explicàvem quins procediments es fan servir per a garantir aquesta seguretat.
En aquest nou post us parlem sobre aquelles preses, embassaments i basses, que cal tenir degudament controlades per què, en cas de produir-se un funcionament incorrecte o el seu trencament es poguessin ocasionar danys materials o mediambientals, la possible afectació a nuclis urbans, entre d’altres incidències.
A les conques internes de Catalunya existeixen nou embassaments que, com hem explicat en anteriors posts, serveixen per a garantir les diferents demandes i també per a retenir l’aigua de possibles avingudes per a evitar danys aigua avall.
En aquest post ens centrarem en explicar quina és la finalitat de l’aigua que s’allibera dels embassaments per als diferents usos com l’abastament domèstic, les demandes de reg i el compliment dels cabals ecològics. Hem de tenir en compte que l’aigua dels embassaments també serveix per a usos lúdics (alliberament per a la pràctica d’activitats esportives, sempre que les condicions ho permetin) i també per a la generació d’energia.
La recerca, el desenvolupament i la investigació, el que es coneix popularment com R+D+i, són per a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) una gran aposta de present i futur que ens permet adquirir nous coneixements i aplicar-los, millorant tecnològicament les infraestructures i instruments existents.
L’aigua és un recurs escàs, fràgil i finit que en ocasions és difícil de veure. En aquest post us parlarem de les aigües subterrànies, explicant què són, on es troben i per què són tan importants. Potser no són tan conegudes ni tenen la visibilitat dels rius, els estanys i els llacs, però tenen la mateixa importància i són imprescindibles per a satisfer les demandes que diàriament tots i totes necessitem.
L’abastament urbà, l’agricultura i la ramaderia, així com els usos ambientals requereixen diàriament d’aigua en quantitat i qualitat i garantir-ne la seva disponibilitat. És un dels objectius prioritaris de l’Agència Catalana de l’Aigua.Llegeix més »
Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.
L’aigua és un dels béns més valuosos que tenim. Calma la nostra set i és essencial per a totes les nostres activitats. Sense ella no hi ha vida.
Abans que arribi a les llars, l’aigua procedent dels rius, dels aqüífers o inclús del mar, s’ha de tractar per a complir amb totes les garanties de qualitat. Les instal·lacions que ho fan possible són les potabilitzadores, on es tracta l’aigua que captem del medi per a convertir-la en aigua apte per al consum humà.
Quan era petit i passava per una zona forestal que s’havia cremat, sempre pensava en el temps que trigaria a recuperar-se. «Això no ho tornaràs a veure igual fins d’aquí 30 anys», em responia el meu pare, fet que m’entristia per haver d’esperar tant de temps per tornar a veure el bosc recuperat, verd i amb vida.
Sempre he tingut la sensació que amb els incendis i amb les sequeres, els boscos de Catalunya s’han anat reduint i amb els anys s’ha perdut massa forestal, però la realitat és una altra.
