En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.
Des de finals del mes de desembre de 2019 fins l’actualitat, la malaltia respiratòria aguda coneguda com COVID-19 però que tots anomenem com a coronavirus s’està estenent per tots els racons del nostre planeta.
A principis del mes de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe tècnic sobre la gestió de l’aigua en relació amb aquesta epidèmia.
En el món de les depuradores, en concret, i en el de les infraestructures de sanejament en general, podem trobar aspectes molt interessants i fotogènics. Tot i que el que estem gestionant són aigües residuals, brutes i pudents, és possible trobar una mirada en positiu, que posi en relleu el procés de recuperació d’unes aigües, que eren netes abans de passar per diferents usos, i que requereixen del seu pas per instal·lacions públiques com són les depuradores, també conegudes com EDAR, abans de tornar a ser netes.
Passejant pels carrers de les ciutats o circulant per les seves carreteres, trobem constantment uns elements als quals no sempre donem molta atenció: les tapes o, més tècnicament, els dispositius de cobriment i tancament per a zones de circulació emprades per vianants i vehicles.
La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.
En les darreres setmanes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut algunes consultes sobre el possible aprofitament directe de l’aigua tractada que surt d’una depuradora, davant de la falta de recurs durant l’estiu (reducció de cabal d’un riu per estiatge o assecament d’un pou) per a determinats usos com ara el reg de jardins o horts particulars, entre d’altres.
Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.
En una antiga pedrera del terme municipal de Tordera està construïda la depuradora de l’Alt Maresme Nord, una planta que va entrar en servei al 2012 i que s’encarrega de sanejar les aigües residuals de cinc municipis de la comarca del Maresme.
A nivell mundial s’estima que hi ha unes 10.000 espècies diferents de peixos, mentre que ens grans zones com Amèrica del Nord n’hi ha prop de 700. Pel que fa a la península Ibèrica, hi ha unes 60 espècies de peixos considerats autòctons (més de la meitat considerades endèmiques) de les quals 32 habiten els rius, estanys i zones humides de Catalunya.
Una estació de tractament d’aigües residuals és una infraestructura essencial per a la societat que no sempre és ben coneguda. En general desconeixem on estan ubicades, tot i que intuïm que estan allunyades dels pobles i ciutats. També molts poden pensar que fan una pudor tremenda i que són lletges i sense cap gràcia.
