Una estació de tractament d’aigües residuals és una infraestructura essencial per a la societat que no sempre és ben coneguda. En general desconeixem on estan ubicades, tot i que intuïm que estan allunyades dels pobles i ciutats. També molts poden pensar que fan una pudor tremenda i que són lletges i sense cap gràcia.
Poc a poc, però, amb informació, pedagogia i visites organitzades anem trencant amb aquests falsos mites i els usuaris/es d’aquestes instal·lacions coneixen cada cop més on es troben situades i s’adonen que no fan l’olor que pensaven, que estan netes i que fins i tot, amb una bona predisposició, tenen el seu particular encant.
Què arriba a una depuradora?
Tot i que les depuradores estan dissenyades per a rebre i tractar les aigües residuals generades per la població, juntament amb les aigües residuals industrials assimilables a les urbanes, que se sotmeten a tractament, en ocasions amb aquestes arriben també altres coses que potser ens sorprendran.
- Sorres i pedres
La xarxa de col·lectors que condueix les aigües residuals a la depuradora per al seu tractament, en funció de les seva ubicació i característiques, pot recollir aigües d’escorrentia que incorporen sorres i pedres.
2. Plàstics, tovalloletes, bastonets
Encara que sembli increïble, cada dia arriben grans quantitats d’aquests tipus de sòlids a les reixes de desbast dels pretractaments, que serien el primer gran filtre que tenen les depuradores per separar els residus sòlids de l’aigua residual que s’ha de tractar.
Algú, per error o simplement per desconeixement, ha confós el seu destí final i enlloc de dipositar aquest residus (tovalloletes, els bastonets per netejar les orelles, preservatius i resta d’articles d’higiene íntima) a les escombraries, ho fan al vàter. Aquestes actituds s’han d’evitar, ja que suposen uns sobrecostos als sistemes de sanejament i contaminen el nostre entorn.
3. Fustes, branques, burilles de cigarreta
La xarxa de col·lectors de les nostres ciutats i pobles són majoritàriament unitàries, de forma que tot allò que cau o llencem al terra és susceptible d’arribar directa o indirectament, quan plou, a aquesta xarxa que les conduirà fins a la depuradora.
En una ocasió, un responsable del clavegueram d’un municipi ens va comentar com a anècdota que el residu més gran que havia trobat al clavegueram era una part força gran d’una motocicleta. Costa entendre com un objecte d’aquestes característiques pogués arribar al clavegueram.
Què fem d’aquests residus
L’entrada de les aigües a depurar en una depuradora es fa per un únic punt, on trobem, en la majoria de casos, una cambra de recepció a partir de la qual l’aigua es bombeja per a continuar el circuit. En aquesta cambra es separen la major part de sorres i pedres i de restes vegetals que hagin arribat, i amb l’acció d’una cullera mecànica es retiren i es dipositen en contenidors. Sovint també en aquesta fase trobem unes reixes amb pas de llum gran que acabaran de separar els sòlids de mida més gran.
Les aigües residuals que continuen el procés de depuració passen per dues cambres, anomenades desarenador i desengreixador en les que, en el primer cas, decantaran les sorres de mida inferior que hagin arribar fins aquí, i en el segon cas per flotació retiraran aquells objectes sòlids i els greixos que flotin.
A continuació, i per aconseguir que les aigües residuals arribin al reactor biològic sense residus inorgànics, es disposa sovint d’equips de desbast o filtratge que permeten retirar del circuit aquells sòlids de mida petita.
Els residus que són retirats del procés en cadascun dels punts que hem anat indicant es dipositen en contenidors i són retirats i tractats adequadament com a residus.
Què cal fer?
La incorrecta gestió dels residus fa que, quan els aboquen a les aigües, es generi la necessitat de reparar estacions de bombament, desembussar col·lectors, disposar i mantenir equips de desbast. Aquest fet té un elevat cost econòmic, una despesa que podria reduir-se si tinguéssim cura de tot allò que llencem al vàter de casa nostra o als carrers de la nostra ciutat.
Les 518 depuradores que tenim actualment en funcionament, i que donen cobertura al 97% de la població de Catalunya, garanteixen un bon servei i compleixen amb els seus objectius. No obstant per a seguir millorant necessitem comptar amb el teu ajut.
Recorda, al vàter cap residu.
Més info: