Actualment hi ha 516 depuradores actives a Catalunya que sanegen les aigües residuals del 97,1% de la població catalana. Tot i que la pràctica totalitat dels catalans i catalanes tenen el sanejament garantit, hi ha una part de la població (el 2,9%) que no disposa d’un sistema de sanejament adequat per tractar les aigües residuals generades.
Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.
Catalunya, en matèria de gestió de recursos hídrics, adopta un model de gestió flexible, destinat a optimitzar al màxim l’aigua disponible utilitzant les diverses fonts d’abastament d’aigua com la provinent dels rius, les aigües subterrànies i les plantes dessalinitzadores. Aquest model inclou un eix molt consolidat, que és l’estalvi i que permet que gràcies al consum responsable es perllonguin en el temps les reserves disponibles.
Històricament, en la política hidràulica la construcció de grans infraestructures ha tingut bona part del protagonisme, relegant a un segon terme la gestió dels recursos i, especialment, el control del medi hídric.
Sense menysprear l’important paper que aquestes grans infraestructures han representat i representen encara per garantir l’abastament, el sanejament o la prevenció d’inundacions, en les darreres dècades del segle XX – amb la introducció de la gestió integrada dels recursos-, i especialment a partir de l’inici del present segle – amb l’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua – les diferents administracions han fet seva la necessitat de millorar i garantir la qualitat dels recursos hídrics i dels ecosistemes associats, articulant per això un cos de persones amb preparació suficient per analitzar i inspeccionar el medi hídric, garantir el seu bon estat i evitar, entre altres, possibles abocaments contaminants.
Durant jornades commemoratives com el Dia Mundial de l’Aigua ens adonem que, tot i tenir a Catalunya problemàtiques en el món de l’aigua, aquest recurs en arriba de manera senzilla a casa per a satisfer totes les nostres necessitats. L’emprem com un fet normal i sense adonar-nos de la importància que té l’aigua en la vida. També tenim la sort de disposar d’ella amb qualitat i complint amb tots els requeriments sanitaris que ens prevenen de moltes malalties.
Aquesta garantia d’aigua, que hauria de tenir lloc a tot el món i per a totes les persones que habitem en el nostre planeta, no és una realitat en molts països, afectats per l’escassetat d’aigua, per no disposar dels tractaments necessari, l’agreujament d’una manca de governança i els conflictes bèl·lics, que provoquen que més de 750 milions de persones no tinguin accés a l’aigua potable.
Fa unes setmanes varem escriure un post sobre el sorgiment del clot d’Espolla, a la zona del Pla de l’Estany, un llac interminent que sorgeix en períodes d’intenses pluges a la zona. Aquest clot és també peculiar per la seva fauna, on hi habita una espècie del gènere dels crustacis que són els Triops cancriformis. Aquests éssers neixen en els primers dies que el clot s’omple d’aigua i en 20 dies són capaços de fer les primeres postes d’ous que romandran així fins que el clot es torni a omplir, podent passar anys sense aigua.
El sanejament a Catalunya té actualment, com explicàvem en un post anterior, el repte d’assolir que tots els nuclis de menys de 2.000 habitants, que actualment no disposen d’un tractament de depuració adient, en tinguin.
Aquest fet suposa executar aproximadament 1.240 actuacions, consistents en nous tractaments i/o connexions a sistemes de sanejament en servei, en els dos cicles de planificació previstos (2016-2021 i 2022-2027)
La majoria dels nuclis pendents de sanejar es caracteritzen pel baix volum de població i la gairebé presència, en tots el casos, d’aigües residuals de procedència únicament domèstica. La combinació d’aquest dos factors fa possible que en el moment de dissenyar el sistema de tractament a executar aquest no requereixi de la complexitat i majors costos que en d’altres casos.
La custòdia del territori –adaptació al català del mot anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments per implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.
Conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden contribuir-hi. Per tant, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.
Fa uns dies varem poder conèixer una curiosa però impactant campanya d’estalvi d’aigua duta a terme per la ciutat nord-americana de Denver, la conurbació més poblada de l’estat de Colorado. Amb missatges curts però contundents, es posa de rellevància la importància d’un consum racional i eficient de l’aigua, un recurs fràgil i finit que cal preservar.
Aplicant la dita que una imatge val més que mil paraules, l’Agència Catalana de l’Aigua ha endegat diverses activitats per al Dia Mundial de l’Aigua (22 de març), amb l’objectiu de fomentar el coneixement sobre el cicle de l’aigua i de la importància d’aquest recurs per a les nostres vides i totes les activitats que duem a terme.
Tot gran projecte requereix d’un full de ruta coherent i destinat a resoldre les problemàtiques. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts 3 de gener de 2017 el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, o el que més el mateix, la planificació hidrològica catalana per als propers sis anys.
