L’autogestió energètica de les depuradores d’aigües residuals a Catalunya

La gestió de l’aigua a Catalunya inclou no només l’abastament, temàtica de plena actualitat degut a la greu i persistent sequera que afecta a gran part del nostre territori, sinó que també inclou altres temàtiques com per exemple la conservació i millora dels nostres rius, aqüífers, zones costaneres, la protecció davant del risc d’inundacions i de la feina relacionada amb els tractament de les aigües residuals.

Avui us volem parlar d’aquest darrer tema, la depuració de les aigües, però no del tractament en sí, que ja hem tractat en profunditat en altres casos, sinó de la importància de les accions i polítiques que es duen a terme des de l’Agència per ser el màxim d’eficients en la gestió energètica de les depuradores.

Llegeix més »

La gestió dels embassaments del Cardener és la mateixa que es fa del sistema Sau-Susqueda?

Amb la sequera que estem vivint des de finals de 2020, hem comprovat que a més de l’escassetat també s’ha fet una gestió per a preservar-ne la qualitat. Els embassaments de Sau i Susqueda s’han gestionat de manera acurada per aprofitar el màxim de reserves i garantir la qualitat de l’aigua.

A la conca del Llobregat, i concretament en el riu Cardener, hi ha dos embassaments. En aquest post explicarem si la gestió que es fa d’aquests reservoris és igual a la que es duu a terme en el sistema Ter.

Llegeix més »

Millora de la connectivitat en els rius a Catalunya: beneficis de la retirada de rescloses i assuts

La connectivitat fluvial és essencial per a la salut dels rius i els ecosistemes associats. Durant molts anys, els cursos fluvials van ser concebuts únicament per garantir l’abastament o la producció d’energia. Per aquest motiu es van construir moltes rescloses i assuts que ha tingut un impacte significatiu en el funcionament natural dels rius, alterant el seu flux i afectant a les espècies que hi viuen.

En els últims anys s’ha pres consciència sobre la importància de restaurar la connectivitat fluvial i s’estan eliminant i adequant moltes d’aquestes barreres artificials.

Avui explorem els beneficis d’aquestes accions dutes a terme en rius catalans i els seus ecosistemes.Llegeix més »

Imatge del reactor biològic de l'edar de Rubí

El tractament biològic: El cor del procés de depuració de les aigües residuals

En un post anterior us parlàvem d’una primera fase o etapa en la que es reben les aigües residuals quan arriben a un depuradora d’aigües residuals, concretament el pretractament  En aquest nou post continuarem explicant-vos quin és el camí que segueixen aquestes aigües i com es tracten per retornar-les al medi o bé per destinar-les al seu reaprofitament, en cas que sigui viable.

En el procés de depuració de les aigües residuals, el tractament biològic destaca com una etapa crucial. Aquesta fase aprofita els processos naturals per a eliminar els contaminants presents a l’aigua i que cal tractar. Llegeix més »

L’Agència Catalana de l’Aigua i les campanyes de conscienciació per l’estalvi d’aigua (2005-2023)

La comunicació i la manera de dir i explicar les diverses realitats que passen ha canviat molt els darrers anys i lògicament l’Agència no és aliena a aquest fet.

Com a organisme responsable de la gestió de l’aigua a Catalunya ens veiem constantment en la necessitat d’informar i traslladar a la ciutadania multitud de temes i actuacions, però possiblement cap d’ells tan important com el de la sequera.

L’article publicat per la Gisela Ammetller, en el blog d’Estudis i Economia de la UOC, i que es titula “La comunicació de màrqueting de l’Agència Catalana de l’Aigua en pro de l’estalvi d’aigua” analitza les campanyes de comunicació de l’Agència per a l’estalvi d’aigua entre els anys 2005 i 2023.

Llegeix més »

Etapes de tractament en una depuradora. El pretractament

En un post anterior us parlàvem del clavegueram i dels col·lectors en alta com a primer element pel que han de passar les aigües residuals abans de ser tractades i retornades al medi, bé ser reutilitzades amb totes les garanties.

En el post d’avui entrarem ja en la gestió d’aquestes aigües a l’interior d’un depuradora o també anomenada estació de depuració d’aigües residuals (EDAR). Aquesta primera fase és el pretractament.

Llegeix més »

imatge del clavegueram de Barcelona

Les etapes d’un sistema de sanejament: el clavegueram i els col·lectors en alta

Des de fa més de 30 anys que s’ha impulsat el tractament i la gestió adequada de les aigües residuals a Catalunya i, des d’aleshores, el treball i tot l’esforç desplegat ha permès disposar avui de més de 550 sistemes de sanejament en servei, tractar 680 hm3 d’aigües residuals cada any (un volum equivalent a la capacitat que tenen els embassaments de Sau i Susqueda, 400 hm3) i donar servei al 97,2% de la població.

Per aquest motiu és important conèixer i valorar la feina que duen a terme els sistemes de sanejament en general i en concret els diferents elements que els composen, el clavegueram , les depuradores, els tractaments terciaris, etc.

En aquest post i d’altres que anirem publicant us explicarem com són aquests elements, què fan i quina és la seva importància.

Llegeix més »

Els fenòmens naturals a les nostres platges: com ens afecten?

Des de l’1 de juny al 31 de setembre, l’Agència Catalana de l’Aigua desplega, com cada estiu, el pla de vigilància i control de les aigües de bany. Arriba, per tant, el moment de gaudir de les nostres platges. En aquests ecosistemes, però, es poden produir fenòmens naturals que sovint podem confondre amb episodis de contaminació. És important conèixer les causes, els seus efectes i com hem d’actuar.

Llegeix més »

Presa de l'embassament de la Baells

Prop d’una desena de comunicacions de l’ACA per a les XIII Jornades de Preses, que se celebren a Barcelona entre el 17 i el 20 de juny

Entre el 17 i el 20 de juny se celebraran a Barcelona les XIII Jornades de Preses, organitzades pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (SPANCOLD) i que compten amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) com administracions amfitriones, amb la col·laboració del Centre Internacional de Mètodes Numérics de l’Enginyeria (CIMNE).

Aquestes jornades se celebren des del 1985 amb l’objectiu d’agrupar el major número de professionals d’aquest sector i oferir la possibilitat de presentar nous treballs, comunicar resultats, debatre problemàtiques i intercanviar opinions sobre directrius i normatives tant actuals com futures relacionades amb les preses i la seva gestió. 

Llegeix més »