La custòdia del territori és una eina potent per a la conservació, i la custòdia fluvial, en concret, ha demostrat ser un model d’èxit a Catalunya. Per celebrar el 10è aniversari del primer conveni de custòdia fluvial, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) han organitzat un cicle de webinars.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) inicia un nou procés de participació ciutadana per al Pla de gestió del 4t cicle de la planificació hidrològica de conques internes catalanes. Aquest pla té com a objectiu principal millorar l’estat ecològic dels nostres rius, aigües subterrànies i zones costaneres, tal com requereix la Directiva Marc de l’Aigua. Tot això, amb la mirada posada en el context de canvi climàtic que afrontem.
Aquestes jornades de participació no són un fet aïllat, sinó que formen part d’una llarga tradició de l’ACA per fomentar la participació ciutadana en l’elaboració dels plans i programes per a la protecció i millora dels ecosistemes fluvials i la garantia d’aigua al nostre país.Llegeix més »
La sequera és un fenomen que ha afectat Catalunya al llarg de la seva història. És, però, durant el segle XX i, concretament, en els darrers cinc anys que hem viscut un episodi d’una magnitud sense precedents que ha posat a prova la nostra capacitat de reacció i adaptació.
Un estudi, dut a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ens ofereix un anàlisi exhaustiu del període de sequera viscut entre 2021 i 2024. La investigació revela dades preocupants i ens proporciona una visió clara de la tendència a l’aridificació que està experimentant el nostre clima.
En una entrevista a la revista RETEMA, Concha Zorrilla, directora general de Transició Hídrica de la Generalitat, ha parlat sobre diversos temes relacionats amb la gestió de l’aigua.
El desplegament del Pla de Sequera (PES) ha evitat que els embassaments del sistema Ter Llobregat haguessin quedat buits al maig del 2023. Això hauria suposat estar 431 dies sense aigua, provocant talls de subministrament en tot aquest àmbit.
Entre 2022 i 2025, s’han aportat al sistema Ter Llobregat un total de 309 hm3 de nous recursos (dessalinització i regeneració) que han pal·liat part del dèficit d’aportacions. Pel que fa a les mesures per a limitar el reg, els usos urbans i el cabal ecològic, aquestes han permès estalviar un total de 258 hm3.
Des del 1990 fins l’actualitat, la proporció de platges catalanes amb qualitat sanitària excel·lent ha passat del 22 al 92%, guanyant més de 70 punts en 35 anys. Això ha estat possible gràcies al desplegament del sanejament, el control d’abocaments, actuacions de millora en el medi, entre d’altres.
En aquest post analitzem i comparem la gestió de la qualitat de les platges a Catalunya i Itàlia, posant especial èmfasi en les metodologies emprades i els sistemes d’informació pública.
Fins ara pensàvem que tota l’aigua que utilitzem és la que consumim directament o la que fem servir per a usos domèstics. D’un temps ençà, però, hi ha un nou concepte molt important: la petjada hídrica.
T’has preguntat mai quanta aigua és necessària per produir els béns i serveis que consumim cada dia? Aquesta és la pregunta clau que aborda la petjada hídrica, i donar un pas endavant per comprendre i optimitzar l’ús de l’aigua a escala local i global.
En aquest post explorarem què és la petjada hídrica, com es calcula, quins sectors tenen un major impacte a Catalunya i què s’està fent per reduir-la.
El riu Besòs, que travessa l’àrea metropolitana de Barcelona, va ser durant dècades sinònim de contaminació i degradació. No obstant això, en les últimes dècades, s’ha dut a terme un gran esforç per revertir aquesta situació, transformant aquest curs fluvial en un exemple de recuperació.
Catalunya i el Japó són dos territoris amb realitats geogràfiques, climàtiques i culturals diferents. Amb aquesta entrada volem aportar una visió general sobre la gestió de la inundabilitat en dos regions dispars en població, clima, geografia, entre d’altres.
Les pluges caigudes en les darreres setmanes, de manera més o menys general, han permès augmentar les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya, passant del 31% a finals del mes de febrer fins al 59% a dia d’avui (26/3/2025).
En aquest sentit, algunes conques han rebut més aigua que en altres, però totes elles han augmentat les reserves.
