El riu Besòs, que travessa l’àrea metropolitana de Barcelona, va ser durant dècades sinònim de contaminació i degradació. No obstant això, en les últimes dècades, s’ha dut a terme un gran esforç per revertir aquesta situació, transformant aquest curs fluvial en un exemple de recuperació.
Catalunya i el Japó són dos territoris amb realitats geogràfiques, climàtiques i culturals diferents. Amb aquesta entrada volem aportar una visió general sobre la gestió de la inundabilitat en dos regions dispars en població, clima, geografia, entre d’altres.
Les pluges caigudes en les darreres setmanes, de manera més o menys general, han permès augmentar les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya, passant del 31% a finals del mes de febrer fins al 59% a dia d’avui (26/3/2025).
En aquest sentit, algunes conques han rebut més aigua que en altres, però totes elles han augmentat les reserves.
L’economia circular aplicada a la gestió de l’aigua busca reduir la demanda de recursos hídrics, fomentar la regeneració i millorar l’estat del medi. A Catalunya, així com en els Països Baixos, la implementació de pràctiques circulars és clau per abordar els reptes derivats del canvi climàtic, la sequera i l’augment de població. La regeneració i l’aprofitament de l’aigua de pluja seran els dos eixos amb els que centrarem aquest post.
Des de 2015 fins l’actualitat, l’ACA ha signat un total de 40 acords de custòdia fluvial i s’han atorgat més de 4 milions d’euros en ajuts. Celebrem així una dècada de passió i compromís amb la salut dels nostres rius arran de la custòdia fluvial.
La gestió i les exigències en el tractament de les aigües residuals han evolucionat considerablement en els darrers 40 anys. Això ha comportat una millora en la qualitat dels nostres rius.
Per a donar un pas més en aquest àmbit, s’han d’elaborar els Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de Sanejament (PIGSS): la base per a una bona gestió dels sistemes de sanejament, minimitzant l’impacte sobre el medi.Llegeix més »
L’escassetat hídrica i el canvi climàtic han portat diverses regions del món a adoptar solucions innovadores per gestionar l’aigua, i l’ús d’aigües regenerades és una de les més destacades. Tant Catalunya com Israel, que comparteixen un clima mediterrani i una escassetat de recursos naturals, han implementat programes per reutilitzar aigües depurades, però ho han fet de maneres diferents, reflectint les seves necessitats específiques i aplicant-se segons els propis contextos geogràfics.
Avui us volem apropar un tema que afecta a molts dels rius a Catalunya: la presència invasiva de la canya de riu. Aquesta planta, que sovint veiem als marges dels nostres cursos fluvials té un impacte significatiu en el medi hídric i també i en la seguretat.
La qualitat de l’aigua és primordial per a la gestió dels recursos hídrics i en la protecció del medi ambient. Així doncs, tant Catalunya com Corea del Sud estan utilitzant tecnologies avançades per monitoritzar la qualitat i la quantitat de l’aigua.
Seguidament explorarem les eines i metodologies que s’utilitzen en cada cas i veurem com la tecnologia està permetent una gestió de l’aigua més eficaç i sostenible.
Els aqüífers són reservoris d’aigües subterrànies que contribueixen a garantir diverses demandes.
En aquest article explorarem dos punts de vista diferents sobre la gestió de les aigües subterrànies. Un és el cas de Catalunya i el segon és el de Mèxic. Analitzarem també quines mesures s’apliquen per a preservar el seu bon estat i evitar la sobreexplotació.
