En un post anterior us parlàvem del clavegueram i dels col·lectors en alta com a primer element pel que han de passar les aigües residuals abans de ser tractades i retornades al medi, bé ser reutilitzades amb totes les garanties.
En el post d’avui entrarem ja en la gestió d’aquestes aigües a l’interior d’un depuradora o també anomenada estació de depuració d’aigües residuals (EDAR). Aquesta primera fase és el pretractament.
Des de fa més de 30 anys que s’ha impulsat el tractament i la gestió adequada de les aigües residuals a Catalunya i, des d’aleshores, el treball i tot l’esforç desplegat ha permès disposar avui de més de 550 sistemes de sanejament en servei, tractar 680 hm3 d’aigües residuals cada any (un volum equivalent a la capacitat que tenen els embassaments de Sau i Susqueda, 400 hm3) i donar servei al 97,2% de la població.
Per aquest motiu és important conèixer i valorar la feina que duen a terme els sistemes de sanejament en general i en concret els diferents elements que els composen, el clavegueram , les depuradores, els tractaments terciaris, etc.
En aquest post i d’altres que anirem publicant us explicarem com són aquests elements, què fan i quina és la seva importància.
Des de l’1 de juny al 31 de setembre, l’Agència Catalana de l’Aigua desplega, com cada estiu, el pla de vigilància i control de les aigües de bany. Arriba, per tant, el moment de gaudir de les nostres platges. En aquests ecosistemes, però, es poden produir fenòmens naturals que sovint podem confondre amb episodis de contaminació. És important conèixer les causes, els seus efectes i com hem d’actuar.
