Des del 1990 fins l’actualitat, la proporció de platges catalanes amb qualitat sanitària excel·lent ha passat del 22 al 92%, guanyant més de 70 punts en 35 anys. Això ha estat possible gràcies al desplegament del sanejament, el control d’abocaments, actuacions de millora en el medi, entre d’altres.
En aquest post analitzem i comparem la gestió de la qualitat de les platges a Catalunya i Itàlia, posant especial èmfasi en les metodologies emprades i els sistemes d’informació pública.
Itàlia i Catalunya estan condicionades pel clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses. A més, tenen característiques geogràfiques similars, pel que a la costa es refereix, i és per això que fem aquesta comparació.
Sistemes de monitoratge de la qualitat de l’aigua i la sorra
La costa catalana té una longitud aproximada de 580 quilòmetres, mentre que les zones costaneres d’Itàlia, incloent les illes, té una longitud 13 vegades superior, concretament d’uns 7.600 quilòmetres.
A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) lidera el control de la qualitat de les aigües a les platges i les aigües costaneres de tota la costa catalana. En aquest sentit, l’ACA coordina nombroses xarxes de vigilància per a la preservació de les zones de bany i els ecosistemes marins litorals que s’ajusten als criteris de control i qualitat de les directives europees.
Pels controls sobre la qualitat del medi, la Directiva Marc de l’Agua defineix 530 estacions a les masses d’aigua costaneres, on s’efectuen controls d’indicadors fisicoquímics, d’estat químic i d’indicadors biològics.
Els controls s’efectuen durant tot l’any, intensificant-se a l’estiu amb la vigilància de la qualitat microbiològica de l’aigua per informar als usuaris de les platges i garantir la salubritat del bany. L’ACA és responsable del control de la qualitat de les aigües de bany en 255 zones costaneres i 13 zones interiors.
Durant el 2024, es van analitzar 2.611 mostres d’aigua de zones de bany a Catalunya, a més de 195 mostres de cursos d’aigua dolça i de mar per al control preventiu i 71 mostres addicionals per al control d’incidències a les platges
Les tasques de mostreig en platges són fetes per mitjans interns i externs a l’ACA, mentre que les de les zones continentals són desenvolupades per les Demarcacions Territorials de l’ACA. Les analítiques d’aigües de bany es fan als laboratoris del Departament de Salut.
A Itàlia, també s’aplica un sistema descentralitzat com a Espanya, amb les diferents regions tenint competència directa. Les inspeccions, que poden superar els 1.000 punts de mostreig anuals, inclouen controls visuals, proves químiques i biològiques.
A la temporada del 2023, es van monitoritzar 5.533 zones de bany a Itàlia, de les quals 4.853 eren costaneres i 680 interiors, amb un total de 35.664 mostres analitzades
Freqüència dels mostrejos
A Catalunya, els mostrejos es realitzen amb una freqüència quinzenal durant la temporada de bany (de juny a setembre). Fora d’aquest període, els controls de qualitat microbiològica de les aigües s’efectua únicament en casos d’incidències que puguin suposar un risc per a les persones. L’objectiu, en aquests casos, és implementar les mesures correctores que siguin necessàries.
El 2024, la temporada de bany va ser de l’1 de juny al 30 de setembre per a les aigües costaneres, i de l’1 de juliol al 31 d’agost per a les aigües continentals, amb nou mostrejos a les aigües costaneres i cinc a les continentals
A Itàlia, la freqüència depèn de cada regió, amb mostrejos diaris en zones turístiques i intervals més amplis en altres regions. Es requereix almenys quatre mostres per temporada de bany, i un interval entre mostres que no superi un mes.
Paràmetres analitzats
A Catalunya, els indicadors de qualitat microbiològica analitzats durant la temporada de bany són els que fixa la Directiva d’aigües de bany (Directiva 2006/7/CE). En aquest sentit, analitzen la presència de bacteris d’origen fecal: Escherichia coli i Enterococs intestinals. També es mesura la temperatura de l’aigua.
A Itàlia, s’inclouen contaminants específics com hidrocarburs i metalls pesants, sobretot en zones industrials. Tant a Catalunya com a Itàlia, els indicadors analitzats per al control microbiològic són E. coli i Enterococs intestinals.
Sistemes d’alerta i informació pública
A Catalunya, l’ACA disposa de sistemes moderns i accessibles com el portal web PlatgesCat, on es publica una complerta informació de l’estat de les platges i les seves característiques ambientals. Aquí es poden consultar les analítiques de la qualitat de l’aigua i possibles avisos de precaució en cas de pluges o incidències que puguin alterar, temporalment, la salubritat a les zones de bany. També es troba informació actualitzada al web de l’ACA.
A Itàlia, la informació es difon a través de panells informatius a les platges i en portals digitals regionals.
A Catalunya, es publica informació periòdica sobre la qualitat de l’aigua i es proporciona informació diària sobre l’estat de l’aigua a través de l’aplicació PlatgesCat al web de l’ACA
Més del 95% de platges excel·lents al 2024
La Directiva Europea d’aigües de bany, a més de fixar els paràmetres microbiològics que cal analitzar, també defineix la freqüència mínima dels mostrejos i el procediment per classificar la qualitat de l’aigua en quatre categories: excel·lent, bona, suficient o insuficient.
A més, estableix que els estats membres han d’informar periòdicament la ciutadania sobre els resultats dels controls, assegurant així una comunicació transparent i accessible.
A Catalunya, l’avaluació de la qualitat de les aigües de bany es realitza mitjançant el tractament estadístic dels resultats analítics dels controls efectuats en les darreres quatre temporades. Les categories de qualitat són: Excel·lent, Bona, Suficient i Insuficient.
| Qualitat zones bany costaneres | Puntuació |
| Excel·lent | 95,3% |
| Bona | 3,9% |
| Suficient | 0,4% |
| Insuficient | 0,4% |
Pel que fa a les zones de bany continentals, de les 7 analitzades, 4 varen ser excel·lents (57,1%); 1 com a Bona (14,3%) i 2 com a Suficient (29,6%). Cal tenir en compte que en el 2024 no es van fer controls en sis zones de bany per la sequera.
Pel que da a Itàlia, les aigües de bany, tant costaneres com interiors, també es classifiquen en quatre categories: Excel·lent, Bona, Suficient i Insuficient. En el 2023, el 90,3% de les aigües de bany (un total de 4.996) van ser classificades com a excel·lents, el 5,7% (318) com a bones, el 1,9% (105) com a suficients, el 1,3% (72) com a pobres. El 0,8% (42) no van ser classificades.
Qui fa què a les platges catalanes?
A Catalunya, diversos organismes col·laboren per a la gestió de les platges: l’ACA, Protecció Civil, els ajuntaments i les administracions supramunicipals. Aquest model col·laboratiu assegura una gestió integral i eficaç.
- L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): Responsable del control de la qualitat de les aigües de bany (255 zones de bany costaneres i 13 zones interiors).
- Protecció Civil: Mitjançant el Pla Procicat, coordina accions amb els ajuntaments per garantir la seguretat i altres serveis com el salvament i socorrisme.
- Ajuntaments: Autoritzen o prohibeixen el bany a les seves platges i vetllen per la seguretat dels banyistes, col·laborant amb l’ACA en tasques d’informació i gestió ambiental. També gestionen els equipament i les serveis a les platges.
- Administracions supramunicipals: Com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), gestionen de forma conjunta equipaments i serveis a les platges.
Mesures de prevenció i correcció de la contaminació
A Catalunya, les mesures preventives inclouen un sistema de tractament d’aigües residuals altament eficient, amb 568 depuradores públiques en servei (97,4% de la població sanejada), a més de 21 plantes de regeneració que permeten reutilitzar aigua per a usos no potables.
També s’han implementat campanyes de conscienciació per reduir l’abocament de residus a les platges i l’adopció del programa Banda Blava de la FEEE, que certifica la qualitat ambiental i els serveis i la seguretat a les platges. Aquest distintiu, que requereix la qualitat excel·lent de l’aigua de bany, és un indicador clau que reflecteix l’esforç conjunt de les administracions locals i dels gestors ambientals.
A més, els municipis són responsables de garantir la qualitat de la sorra, mitjançant neteges regulars i controls preventius per assegurar condicions òptimes per als banyistes.
En cas de contaminació, com en episodis de pluges intenses, l’ACA activa avisos de precaució per informar als usuaris de les platges que no es poden garantir els estàndards de qualitat en períodes que oscil·len entre les 24 i 72 hores. Això inclou el tancament temporal de platges i la notificació immediata a la ciutadania.
A Itàlia, les mesures preventives se centren en campanyes educatives dirigides tant a residents com a turistes, especialment en zones de gran afluència. A nivell correctiu, les regions tenen mecanismes de resposta ràpida davant vessaments accidentals o altres incidents que afectin la qualitat de l’aigua.
Conclusió
Tant Catalunya com Itàlia mostren un compromís per garantir la qualitat de les seves platges, amb l’objectiu d’assegurar unes aigües costaneres segures i saludables. Les accions dutes a terme per ambdós països són un exemple de com la col·laboració entre diferents organismes i administracions pot donar lloc a resultats positius per al medi ambient i la societat.
Aquesta integració de dades i resultats del 2024 proporciona una visió més completa de la gestió de la qualitat de les platges a Catalunya i Itàlia, destacant les fortaleses de cada model i els reptes a afrontar.
Més informació.
Vídeos:
El control de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya.
Agència Catalana de l’Aigua