La sequera és un fenomen que ha afectat Catalunya al llarg de la seva història. És, però, durant el segle XX i, concretament, en els darrers cinc anys que hem viscut un episodi d’una magnitud sense precedents que ha posat a prova la nostra capacitat de reacció i adaptació.

Un estudi, dut a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ens ofereix un anàlisi exhaustiu del període de sequera viscut entre 2021 i 2024. La investigació revela dades preocupants i ens proporciona una visió clara de la tendència a l’aridificació que està experimentant el nostre clima.

Desgranem, per tant, aquesta interessant investigació, que ens ofereix una radiografia molt valuosa per entendre que ha passat, quines són les previsions de futur i què cal fer per anticipar-nos a propers episodis de sequera.

Una sequera rècord per la seva durada i intensitat

L’episodi de sequera 2021-2024 ha estat molt persistent, sent el de major durada des de 1950. També ha estat el segon més intens de les darreres set dècades a Catalunya.

Aquesta persistència s’ha traduït en dèficits pluviomètrics acumulats extremadament greus, afectant de manera notable els sistemes hídrics del país. En relació amb l’aportació d’aigua als embassaments, entre 2021 i 2024 aquesta s’ha reduït en 750 hm3, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua.

De fet, la sequera de 2021-2024 va superar en persistència la de 2005-2008, un episodi que ja va ser molt sever.

L’estudi destaca 3 fets molt clars :

• La manca de precipitacions ha estat especialment acusada en àrees crucials per a la captació d’aigua, com les capçaleres dels rius que alimenten els pantans de les conques internes.
• Les dades mostren que des de gener de 2021 fins a l’abril de 2024, la precipitació acumulada va ser significativament inferior a la mitjana històrica, generant un estrès hídric que es va fer sentir en tots els àmbits.
• Aquesta situació va portar els nivells dels embassaments a mínims històrics, amb imatges com la del pantà de Sau que van evidenciar la gravetat del moment.

El context climàtic: una tendència clara a l’aridificació

Més enllà de l’episodi concret, l’estudi posa de manifest una realitat climàtica preocupant: la tendència a l’aridificació de Catalunya. En els darrers decennis, s’observa un increment de la temperatura mitjana i una reducció de la precipitació anual, especialment a l’estiu, la qual cosa accentua la vulnerabilitat del territori a la sequera.

Aquest fenomen no és exclusiu de Catalunya, sinó que s’emmarca en un context de canvi climàtic global que afecta especialment la regió mediterrània.

Els models climàtics projecten un augment de la freqüència i intensitat de les sequeres en el futur, així com una reducció de la disponibilitat d’aigua. Això significa que episodis com el de 2021-2024 podrien esdevenir més habituals si no s’implementen mesures d’adaptació i mitigació.

L’estudi subratlla que la gestió de l’aigua haurà de ser cada cop més eficient i basada en la anticipació, tenint en compte aquestes projeccions.

La fi de la sequera: un pas endavant però no definitiu

Tot i que les pluges de la primavera de 2024 han permès una millora significativa en la situació dels embassaments i la retirada de les fases d’emergència i excepcionalitat, no podem abaixar la guàrdia. El balanç hídric continua sent negatiu.

La “retirada” d’una sequera no significa la seva fi definitiva ni que la situació hagi tornat a la normalitat prèvia. Els ecosistemes i els aqüífers tarden a recuperar-se plenament, i la vulnerabilitat estructural davant la sequera persisteix.

A més, és important recordar que la gestió de la sequera no només depèn de la pluja, sinó també de la demanda d’aigua. L’estalvi, l’ús eficient i la cerca de noves fonts de recurs són pilars fonamentals per garantir la disponibilitat d’aigua a llarg termini. La conscienciació ciutadana i la col·laboració de tots els sectors són imprescindibles per fer front a aquest repte.

En la darrera sequera, s’han aportat al sistema Ter Llobregat un total de 309 hm3 de nous recursos (dessalinització i regeneració) que han permès pal·liar en part el dèficit d’aportacions. Tot això ha fet possible que els embassaments no s’haguessin quedat buits al mes de maig de 2023, el que hauria comportat un període de 430 dies sense aigua.

Mirant al futur

La sequera 2021-2024 ha estat una lliçó dura però valuosa. Ha posat de manifest la necessitat d’una planificació hídrica robusta i d’una gestió integrada que prevegi i atenuï els efectes del canvi climàtic.

Des del Servei Meteorològic de Catalunya es destaca la importància de continuar amb el monitoratge constant de la sequera mitjançant indicadors pluviomètrics, d’humitat del sòl i hidrològics, per tal de poder anticipar-nos i gestionar millor els episodis futurs.

L’Agència Catalana de l’Aigua ha viscut en primera persona, de la mateixa manera que la ciutadania, els sectors industrials, turístics i de servei i l’agricultura i la ramaderia, els efectes de la sequera i conscients de la gravetat i la necessitat d’avançar-nos a propers episodis treballa ja en la planificació i execució de les actuacions que ens han d’ajudar a no dependre únicament de la pluja. La construcció de noves instal·lacions de dessalinització i de regeneració, la millora de les existents, la millora de la xarxa d’abastament pública, la recuperació de pous, la inversió en recerca i innovació, són algunes de les línies de treball en curs.

Catalunya, com a regió mediterrània, està particularment exposada als efectes del canvi climàtic. L’increment de les temperatures i la irregularitat de les precipitacions són una realitat que exigeix mesures contundents.

La inversió en infraestructures més eficients, la reutilització d’aigua, la dessalinització com a complement, i la promoció de pràctiques d’estalvi a tots els nivells, són claus per garantir la seguretat hídrica de les futures generacions.

La resiliència davant la sequera es construeix dia a dia, amb la col·laboració de tots.

Agència Catalana de l’Aigua