L’economia circular aplicada a la gestió de l’aigua busca reduir la demanda de recursos hídrics, fomentar la regeneració i millorar l’estat del medi. A Catalunya, així com en els Països Baixos, la implementació de pràctiques circulars és clau per abordar els reptes derivats del canvi climàtic, la sequera i l’augment de població. La regeneració i l’aprofitament de l’aigua de pluja seran els dos eixos amb els que centrarem aquest post.
L’escassetat hídrica i el canvi climàtic han portat diverses regions del món a adoptar solucions innovadores per gestionar l’aigua, i l’ús d’aigües regenerades és una de les més destacades. Tant Catalunya com Israel, que comparteixen un clima mediterrani i una escassetat de recursos naturals, han implementat programes per reutilitzar aigües depurades, però ho han fet de maneres diferents, reflectint les seves necessitats específiques i aplicant-se segons els propis contextos geogràfics.
Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.
Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.
La regeneració d’aigües residuals després de la seva depuració s’ha convertit en una estratègia clau per a garantir l’aigua en regions amb escassetat i afrontar els efectes del canvi climàtic. A Catalunya, projectes com els del riu Llobregat i, ja en fase de proves, el del riu Muga, són referents en aquesta pràctica. A nivell internacional, països com Namíbia, Singapur, Austràlia i zones com Califòrnia, estan posant aquesta tecnologia com una font d’abastament d’aigua.
Catalunya està patint la pitjor sequera del segle per extensió, durada i intensitat. L’inici d’aquest període d’escassetat d’aportacions a rius i aqüífers es remunta a finals de 2020, quan es comença a notar un descens de la pluviometria habitual. Aquest cas no és únic en el nostre món i en aquest post analitzarem altres casos.
L’Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat en els darrers anys l’ús de l’aigua regenerada per a diferents usos, aplicant tractaments addicionals a l’aigua ja depurada per a fer-la apta per al reg agrícola, els usos ambientals, industrials, la recàrrega d’aqüífers o els usos municipals.
Els períodes de sequera, cada cop més llargs i recurrents, estan provocant la necessitat d’adoptar noves mesures i potenciar aquesta tecnologia.
Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.
A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »
