La regeneració d’aigües residuals després de la seva depuració s’ha convertit en una estratègia clau per a garantir l’aigua en regions amb escassetat i afrontar els efectes del canvi climàtic. A Catalunya, projectes com els del riu Llobregat i, ja en fase de proves, el del riu Muga, són referents en aquesta pràctica. A nivell internacional, països com Namíbia, Singapur, Austràlia i zones com Califòrnia, estan posant aquesta tecnologia com una font d’abastament d’aigua.
Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.
A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »
En el món de les depuradores, en concret, i en el de les infraestructures de sanejament en general, podem trobar aspectes molt interessants i fotogènics. Tot i que el que estem gestionant són aigües residuals, brutes i pudents, és possible trobar una mirada en positiu, que posi en relleu el procés de recuperació d’unes aigües, que eren netes abans de passar per diferents usos, i que requereixen del seu pas per instal·lacions públiques com són les depuradores, també conegudes com EDAR, abans de tornar a ser netes.
