En episodis de crisi o en situacions de dificultat que ha d’afrontar la ciutadania, com en el cas de la pandèmia per la Covid19 o l’actual episodi de sequera, és freqüent observar com proliferen, sobretot per les xarxes socials, teories, opinions o hipòtesis sobre determinats temes sense cap base científica ni contrastable.

Un dels falsos mites que han proliferat en els darrers anys ha estat la producció d’energia hidroelèctrica a les conques internes de Catalunya, on s’assegurava que la sequera estava causada per haver buidat els embassaments per a produir energia a baix cost. Tot i que es disposa públicament de tota la informació del destí de l’aigua dels embassaments (actes de les comissions de desembassament, dades diàries dels embassaments o variació del cabal dels rius), sovint es recorre a imatges de preses que no estan en el nostre territori i de declaracions de persones que no s’encarreguen de la gestió de l’aigua.

En la línia d’aquests temes que generen molt debat a les xarxes i amb l’objectiu d’aprofundir en la seva veracitat, avui us portem el tema dels chemtrails, contrails o esteles químiques.

Què són els ‘chemtrails’?

Els chemtrails (chemical trails), coneguts també com a contrails (condensation trails), són el que algunes persones consideren esteles químiques, amb forma de núvol blancs, que es poden observar darrere d’un avió quan passa per sobre nostre.

D’acord amb el que els experts expliquen, aquestes esteles es formen quan l’aire calent dels motors dels avions es barreja amb l’aire fred a gran altitud, depenent de factors com la temperatura del motor, la humitat i l’altitud a què estigui l’aeronau, tal i com podeu comprovar en aquest enllaç.

El vapor d’aigua resultant de la combustió dels motors (que també conté diòxid de carboni, nitrogen, òxid de sofre, combustible no cremat i petites partícules metàl·liques) es condensa en gotes d’aigua o cristalls de gel, formant aquests núvols, chemtrails o contrails, visibles darrere dels avions.

Aquestes esteles presenten les següents característiques:

• Tenen una existència curta i desapareixen de forma ràpida, normalment en pocs minuts. Aquest fet succeeix quan l’avió passa per una zona d’aire sec amb un contingut mínim d’aigua. Els avions amb motors més calents produeixen menys esteles i l’aire sec no n’afavoreix la seva formació.
• Poden tenir una existència més persistent i de forma més o menys extensa, associada a l’alta humitat en l’aire que facilita la formació d’esteles.
• Poden presentar formes iridescents, motivades per l’efecte de la llum solar quan il·lumina els cristalls de gel a l’estela i que creen un espectre de colors en els núvols.

Quina és la controvèrsia?

Possiblement la manca de patrons clars que es dona amb la producció de les esteles i la variabilitat en la durada han motivat que algunes persones o col·lectius atribueixin a aquests fenòmens propietats negatives per al medi ambient o la salut de les persones, així com també actuacions amb la intenció de modificar el clima.

Investigacions dutes a terme per Bantimaroudis (2016), apunten que moltes de les dades sobre els chemtrails han estat recollides per vies poc científiques, com les xarxes socials, on s’han generat debats (sobretot a partir de 2014), sense la constatació de dades científiques.

Hi ha teories diverses que asseguren que a les esteles químiques hi ha productes químics que afecten el medi ambient, i que hi ha governs o entitats que alliberen substàncies nocives a l’aire o a la terra, tal i com explica aquest article de Scientific American, on es desmenteix aquest extrem. Aquestes teories es difonen a les xarxes socials i per bocaorella, sense comptar amb proves ni evidències científiques.

I a Catalunya, com ens afecta?

A casa nostra no estem al marge d’aquest debat ni de les crítiques per afavorir el suposat alliberament de substàncies mitjançant el vol amb avions.

A més, el fet que estiguem immersos en un greu episodi de sequera, amb una durada de més de 40 mesos i sense que s’hagi registrat un episodi similar en els darrers 100 anys, ha activat la difusió d’aquestes creences.

Una creença persistent entre els seguidors de la teoria és que els chemtrails presenten substàncies que tenen com a objectiu la dispersió de les pluges, amb motius que no s’acaben mai d’explicar, sense detallar-ne la causa, la procedència dels avions, com es carreguen les substàncies o quina seria la motivació que els porta a controlar les pluges per evitar-les.

Sense evidència científica

Nombrosos estudis científics i opinions d’experts han desmentit aquestes teories. Una enquesta exhaustiva publicada al Journal of Environmental Research Letters, amb la participació de 77 científics amb investigacions centrades en fenòmens atmosfèrics, va evidenciar que 76 d’ells no havien vist ni comprovat de manera científica cap evidència per donar suport a un programa atmosfèric secret a gran escala (SLAP). El consens entre aquests experts ve donat perquè les “substàncies químiques” són en realitat esteles de condensació.

Investigacions posteriors han conclòs que les suposades evidències de les esteles químiques, com ara mostres de sòl i aigua que poden presentar composicions químiques inusuals, es poden explicar mitjançant processos naturals o altres factors ambientals. A més, la persistència de les esteles en el cel, sovint citada com a evidència de polvorització química, afecta en funció de les condicions atmosfèriques i no té res a veure amb operacions encobertes.

La Comissió Europea ha donat resposta en diverses ocasions a preguntes sobre aquesta temàtica i en tots els casos ha respost en la línia que no té coneixement de cap programa que transporti deliberadament substàncies a l’atmosfera a través d’avions, amb l’objectiu d’influir en el clima i que les opcions de geoenginyeria per combatre el canvi climàtic són actualment objecte d’investigació centrada en les possibles conseqüències i impactes, però no existeixen programes operatius per a la modificació del clima d’àmbit europeu.

Es pot canviar el clima?

Un dels grans debats que va lligat als chemtrails és que els governs disposen d’eines per alterar el clima. Fa uns anys, La Vanguardia publicava una notícia sobre les denúncies que havia rebut la Guàrdia Civil d’avions que alliberaven iodur de plata per fer desaparèixer tempestes.

Un dels països més actius en investigar la manera de poder alterar el règim de pluges és la Xina, que porta més de 1.000 milions d’euros invertits per a investigar la possibilitat de produir possibles alteracions, tal i com informen alguns mitjans, duent a terme una prova pilot en una part del país amb una superfície equivalent a l’Índia. També, durant la jornada inaugural dels Jocs Olímpics de Beijing del 2008, es varen disparar coets per evitar que plogués durant l’acte.

En ambdós casos, el producte emprat també seria el iodur de plata. Sorprèn que aquesta iniciativa pugui tenir èxit, ja que hem comprovat que, d’una banda,  comprovant que la Xina, entre 2022 i 2023, va patir una important sequera, sobretot al sud-oest del país, fet que va provocar una reducció considerable de la producció hidroelèctrica, i d’altra banda, va patir inundacions amb motiu de les pluges torrencials que varen provocar importants danys personals i materials en diverses zones del país, entre elles en la capital, tal i com es pot consultar en aquest enllaç.

Esforços per a reduir la contaminació provocada pels avions

No hem d’oblidar, però, que les esteles no alteren el clima però si suposen un factor de pes en l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. En l’àmbit mundial, els Serveis Nacionals de Trànsit Aeri i disset companyies aèries, entre les que es troben American Airlines, Delta Air Lines i British Airways, estan involucrats en investigacions destinades a prevenir la contaminació produïda per la combustió d’energies fòssils. Un estudi recent publicat el gener del 2021 va demostrar que l’aviació era responsable d’aproximadament el 57% de la influència en l’escalfament global. Les estratègies clau provades van incloure evitar determinades condicions atmosfèriques, optimitzar les rutes de vol per a l’eficiència, emprar flaps reduïts durant l’aterratge en pistes llargues per reduir el consum de combustible i el soroll i implementar una tècnica de taxi d’un sol motor per reduir les emissions de carboni a terra. A més, fabricants d’avions com Boeing investiguen activament maneres de reduir les esteles com, per exemple, emprant l’hidrogen com a combustible.