El cicle de la gestió compartida de rius i zones humides commemora 10 anys de custòdia fluvial a Catalunya. Amb l’objectiu d’enfortir aquest model de cogestió, clau per a la conservació d’aquests espais, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) han organitzat un seguit de jornades i webinars. Recentment, vam celebrar el tercer webinar del cicle: “Eliminació d’infraestructures per a la restauració fluvial” , una trobada de reflexió per encarar els nous reptes d’aquesta dècada.
Aquesta sessió es va centrar en com l’eliminació d’infraestructures obsoletes, com ara les rescloses, no només millora la connectivitat dels nostres cursos d’aigua, sinó que també en reforça la resiliència davant l’emergència climàtica.
🌊 Connectar rius, enfortir la vida: Per què eliminem les barreres fluvials?
El director de l’Àrea de Gestió de Medi de l’ACA, Antoni Munné, va obrir la jornada recordant el compromís de l’Agència amb la millora de la connectivitat, destacant que aquest és un punt clau del nou Reglament Europeu de Restauració de la Natura (que parla de 25.000 km de rius lliures de barreres a Europa).
Jordi Galofré, de la Xarxa per la Conservació de la Natura, va dur a terme la conducció de l’acte en que hi van participar tres experts que van il·lustrar les múltiples dimensions que comporta l’eliminació d’infraestructures en les lleres:
La Resposta Social i l’Educació 💡
Camila Kuncar (Centro Ibérico de Restauración Fluvial – CIREF), experta en coordinació de projectes de restauració, va posar el focus en el gran repte: la dimensió social i educativa. Sovint, la ciutadania, acostumada a veure rius canalitzats, prefereix l’estat artificial del riu.
Kuncar va destacar la necessitat d’aprendre a apreciar el riu lliure i dinàmic , i va compartir casos d’èxit, com el riu Manzanares a Madrid o els projectes finançats pel programa Open Rivers a la conca de l’Ega (Navarra i Àlaba) i a l’Alt Tajo. L’èxit d’aquests projectes depèn fonamentalment d’incloure-hi la població, els ajuntaments i les autoritats locals des del minut zero, fomentant la col·laboració constant.
L’Impacte Físic del Sediments 🏞️
Carles Ferrer (Universitat Politècnica de Catalunya – UPC), docent i científic, va aportar la perspectiva hidrològica i geomorfològica. Les rescloses, especialment si estan plenes de sediment, afecten el transport sòlid i alteren la morfologia del riu.
La retirada d’una resclosa permet que el sediment atrapat (que és sediment fluvial) torni al riu per ser transportat aigües avall. Aquest procés pot causar una erosió que remunta aigües amunt i un augment transitori del fons aigües avall. No obstant això, els estudis demostren que els impactes solen ser transitoris, i el riu tendeix a recuperar el seu perfil natural en poc temps, com es va veure al riu Calders.
La petjada de carboni i el canvi climàtic 🌍
Rafa Marcè (Centro de Estudios Avanzados de Blanes CEAB- Centro Superior de Investigaciones Científicas CSIC), investigador científic, va abordar un impacte sovint ignorat: la contribució de les preses a les emissions de metà. Les aigües embassades poden augmentar dràsticament les emissions de metà.
Marcè va desafiar la idea que l’energia hidroelèctrica és “carboni neutral”, mostrant que la seva petjada de carboni pot ser, en alguns casos, pitjor que la de cremar carbó.
Així, la retirada de barreres petites (com la que es va fer a la Colònia Rio a Monistrol de Caldes) provoca una caiguda dràstica de les emissions de metà. Per tant, l’eliminació d’infraestructures obsoletes no només restaura l’ecosistema, sinó que també esdevé un mecanisme per a la descarbonització del paisatge i una eina d’adaptació al canvi climàtic.
🤝 El paper clau de la custòdia fluvial
La custòdia fluvial és l’eina de governança fonamental que emmarca aquestes actuacions. Aquesta jornada va posar de manifest el dilema que afronten l’administració i entitats: trobar l’equilibri entre la màxima connectivitat (retirant rescloses) i la conservació de refugis biològics aïllats que s’han consolidat en algunes rescloses, especialment en episodis de sequera.
Pots veure el vídeo de la jornada en aquest enllaç.
El cicle de webinars culmina el proper 11 de desembre amb el tema: “Governança fluvial cap a una gestió participativa”. Et pots inscriure a través d’aquest enllaç.
Inscripcions i més informació:
T’hi esperem!
Agència Catalana de l’Aigua