En el 2019, mitjançant aquest post en el nostre blog, explicàvem com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) alineava la seva estratègia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
En aquell moment, fer un pas endavant en la reutilització de les aigües residuals o la descarbonització semblava un horitzó llunyà.
Sis anys després i havent superat la sequera més greu dels darrers dos segles, revisem aquell text per avaluar el que plantejàvem, el que hem fet i les mesures previstes per al futur.
Els antecedents
Dels 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones inclosos als Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides, el número 6 (la gestió de l’aigua) feia esment a la nostra tasca de manera directa. Avui podem els afegir els ODS 7 (energia) i 17 (aliances municipals) com a part dels nostres objectius.
En sis anys hem viscut situacions inesperades per la societat i per al món de l’aigua. Recordeu:
- La pandèmia de la Covid19 i el paper de les depuradores com a eines per a la detecció anticipada del virus.
- La sequera més greu en 200 anys i la importància de la regeneració i la dessalinització.
- L’apagada elèctrica general de l’abril de 2025 i la importància de l’increment de la generació d’energia neta en estacions depuradores.
De l’accés a l’aigua a incrementar la garantia del subministrament (ODS 6)
Precisament fa sis anys parlàvem de garantir l’accés universal a l’aigua i fer un ús eficient dels recursos en un escenari de canvi climàtic, on encara els seus efectes no eren tan evidents com ara.
En aquest període 2019 -2025 la realitat s’ha anat transformant i podem dir que hem incrementat l’ús i la gestió flexible de les diferents fonts d’abastament a Catalunya
- La dada: Si en el 2019 la reutilització tenia un ús força limitat (de l’ordre d’uns 30 hm3/any), en el 2024 l’aigua regenerada va cobrir el 25% de la demanda de l’àrea metropolitana de Barcelona.
- L’acció: Hem passat de dependre del cel a “fabricar” aigua. La producció d’aigua regenerada s’ha incrementat, passant dels 30 hm³ a més de 81 hm³ i amb l’objectiu d’assolir els 100 hm³ per al 2027.
Aquesta evolució ha convertit Catalunya en un referent europeu en l’ús de l’aigua regenerada per a usos prepotables (aportar aigua regenerada al riu per tenir més recurs i poder captar-la riu avall). La mesura ha generat més de 62 hm3 durant dos anys i ha evitat restriccions molt més dures durant la sequera.
La sequera també ha posat al descobert la importància de la dessalinització. Aquest recurs ha aportat més de 300 hm3 durant la sequera i ha permès que les reserves dels embassaments hagin tingut un descens més lent.
En el futur, es preveu duplicar la capacitat de producció d’aigua dessalinitzada, passant dels 80 als 170 hm3.
De depuradores a regeneradores
El repte que teníem en el 2019: l’objectiu era millorar la qualitat de l’aigua retornada al medi i incorporar noves depuradores en petits nuclis.
La realitat del 2025: El sanejament ha fet un salt qualitatiu cap a l’economia circular i la regeneració.
- El canvi: Ja no parlem només de netejar aigua, sinó de produir energia. Part de les inversions fetes des del 2019 s’han centrat en modernitzar les plantes per obtenir biogàs i instal·lar plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum Aquestes mesures, a més de reduir les emissions, també ajudaran a l’autosuficiència energètica en cas d’apagades com la viscuda a l’abril de 2025.
- Resultat: Actualment, el 97,4% de la població té garantit el sanejament de les aigües residuals, però ara les depuradores caminen cap a l’autosuficiència energètica, complint també amb els ODS 7 (Energia assequible i no contaminant) i 13 (Acció climàtica).
En els propers anys es preveu que prop del 80% de l’energia emprada a les depuradores provingui d’energies netes
Protegir els ecosistemes sota pressió extrema
El repte del 2019: Millorar la qualitat dels rius i fomentar la seva recuperació.
La realitat del 2025: Gestionar els nostres rius en un context marcat per la sequera.
- L’acció: Tot i haver viscut episodis d’escassetat d’aigua i de pluges torrencials, no s’ha aturat l’eliminació de barreres transversals (assuts obsolets) per recuperar la vida als rius. Hem après que uns rius connectats i amb boscos de ribera sans són més adaptables a la sequera.
- El dilema gestionat: Hem equilibrat els cabals d’emergència durant la pitjor fase de la sequera per abastament amb els cabals ecològics, entenent que sense rius vius no hi ha aigua de qualitat. La regeneració també ha servit per complir amb els cabals ecològics.
- Les actuacions. A més de les mesures de gestió, l’Agència ha seguit potenciant els convenis de custòdia fluvial, els ajuts per a millora ecològica dels rius, entre d’altres. No podem oblidar que en els darrers anys també s’ha posat al descobert els efectes de les pluges torrencials. En aquest context, l’Agència ha mobilitzat el 30% de les inversions del pla de gestió de risc d’inundacions i ha iniciat les accions per a revisar la gestió de la inundabilitat per al període 2028-2033.
Governança i món local
El repte del 2019: Participació ciutadana i transparència.
La realitat del 2025: Teixir aliances amb el món local, els centres d’investigació i les empreses. Mai s’havien destinat tants recursos directes als ajuntaments per a millorar la seva eficiència. Amb una línia d’ajuts amb més de 130 milions d’euros per a la millora de xarxes municipals per reduir fuites. L’ODS 17 (Aliances) s’ha materialitzat en ajudes tangibles per digitalitzar i reparar canonades a centenars de municipis.
També s’ha de destacar les col·laboracions entre diferents parts. Un exemple és el conveni subscrit entre l’Agència, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el CSIC i l’empresa AstraZeneca. Aquesta aliança permetrà millorar la qualitat de la riera de Rubí, mitjançant solucions basades en la natura.
L’Agenda 2030 ja no és únicament una declaració d’intencions, és una realitat
La sequera ens ha ensenyat que els ODS no són simplement propòsits, sinó l’únic full de ruta per adaptar-nos als canvis causats per l’emergència climàtica.
En 6 anys, Catalunya ha fet un gran salt endavant en cultura de l’aigua. En el 2019 planificàvem i, enguany, en el 2025, estem definint les mesures per adaptar-nos a l’actual context climàtic. Així, en el 2030 tindrem en marxa les actuacions per poder garantir la seguretat hídrica.
El futur: suplir la irregularitat pluviomètrica amb noves actuacions
El futur llunyà preveiem l’any 2019 ja ha arribat i el treball fet ens permetrà garantir els serveis necessaris i així poder planificar un futur millor.
En els propers 5 anys es duran a terme una sèrie d’actuacions per deixar de dependre únicament de la pluja.
Es preveu, per tant, que en cinc anys es disposi de 280 hm3 de nou recurs. La dessalinització, la regeneració i l’aprofitament del riu Besòs ens permetran que el 70% de la demanda es pugui satisfer amb aquests nous recursos. Aquesta major disponibilitat no suposa incrementar l’oferta i la demanda i es pretén poder suplir l’aigua que no arribi de la pluja.
No podem oblidar que haurem de conviure també amb els episodis de pluges torrencials. En el 2024 i el 2025 s’han registrat situacions que han evidenciat la necessitat d’adoptar mesures.
Actualment s’està duent a terme la revisió dels plans de gestió de risc d’inundacions per al període 2028-2033 i s’estan mobilitzant diversos ajuts per a reduir els riscos.
Per tant, hem de saber gestionar l’escassetat i els episodis extrems.
Molta feina feta, molta feina per fer. Les noves normatives requereixen de tractaments més intensius en consum d’energia.
No hauríeu de dir que voleu deixar de dependre de l’aigua del cel. tota l’aigua al final ve del cel encara que la fem servir moltes vegades. En tot cas podríeu dir que voleu que més aigua del cel vagi a assegurar la vida (la nostra i la de milions de ésser vius que viuen als ecosistemes aquàtics). Que l’aigua que ens prové el sol (gràcies a la evaporació i la transpiració) sigui compartida per tota la biodiversitat de la terra, en tot cas la reutilització o la dessalinització no són només un recurs sinó una eina per fer de la Terra un planeta més sostenible i que no ens apoderem del cicle de l’aigua. Aquesta és l’herència que us vam deixar amb la Nova Cultura de l’Aigua de la qual l’ACA va ser pionera en la seva implementació.
NARCÍS PRAT