El transport de sediments fluvials és un aspecte que afecta a molts rius europeus com el Roine, el Rin, el Po o el Danubi. En el cas de Catalunya, l’Ebre i el seu delta és la principal referència. L’objectiu d’aquesta publicació és, per tant, analitzar les millors solucions possibles.

Un curs fluvial és molt més que aigua. Un riu és un sistema complex que transporta vida, nutrients i, també, sediments -llims, argiles i sorres – que són el fonament per a configurar la seva estructura. Podríem dir, doncs, que els sediments són els maons, amb els quals s’ha configurat una de major biodiversitat de la nostra geografia: el delta de l’Ebre.

En grans rius europeus com el Danubi s’estan estudiant actuacions per restablir l’equilibri sedimentari

Actualment, però, ens trobem amb dos grans problemes en aquesta zona humida. El primer el de la disminució dels cabals circulants als rius, a l’Ebre també, i el segon, el de la reducció de la quantitat de sediments, de “maons”, que arriben al delta.

El delta necessita sediments i, si no li’n fem arribar, corre el risc de desaparèixer. Què està passant, quina és la ciència darrere del problema i com estem treballant per revertir la situació.

El delta s’enfonsa: per què?

Aquesta zona humida del sud de Catalunya viu una situació crítica deguda a dos fenòmens que avancen en paral·lel: la regressió (el mar es menja la costa) i la subsidència (el terreny s’enfonsa pel seu propi pes i per la manca de sediment). Alhora, aquesta situació s’agreuja per culpa de la pujada progressiva del nivell del mar degut al canvi climàtic.

A l’Ebre, més del 90% dels sediments que haurien d’arribar al delta i al mar queden atrapats als embassaments

Abans de la revolució industrial, l’increment en els usos de l’aigua i la consegüent construcció de preses, el riu Ebre aportava milions de tones de sediments cada any que eren dipositats sobre la plana deltaica i compensaven la subsidència. Però, des de mitjans del segle XX, la construcció de grans embassaments a la conca (especialment els embassaments de Mequinensa-Riba-roja-Flix) ha generat un seguit de barreres gairebé infranquejables, que han reduït enormement la capacitat de transport d’aquests sediments.

Les dades són contundents: més del 90% dels sediments que haurien d’arribar al delta i al mar queden atrapats als embassaments. A més, les crescudes del riu són menors a les que es produïen abans de la construcció dels embassaments i que provocaven que el riu desbordés i inundés la plana deltaica on es depositaven grans quantitats de sediments.

Actualment, l’aigua que circula aigua avall dels embassaments i arriba a Tortosa i Amposta és el que els tècnics anomenen “aigua famolenca”: aigua amb molt poca quantitat de sediments, però que, per un costat té una gran capacitat d’erosionar el llit del riu i, per altre banda, no deixar res a canvi a les platges i la plana del Delta on ja no desborda.

No tota l’aigua mou la mateixa sorra

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha participat en diversos estudis i simulacions, conjuntament amb el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Oficina del Canvi Climàtic, com els realitzats en el projecte LIFE Ebro ADMICLIM, per entendre com es mouen els sediments en diferents escenaris. Una de les lliçons més importants és que no n’hi ha prou amb què hi hagi aigua; cal que l’aigua porti prou energia per moure i transportar els sediments.

Cal tenir en compte que el transport de sediments és un procés “no lineal”. Això vol dir que:

• Amb cabals baixos, el riu gairebé no transporta sorra.
• Necessitem cabals més alts per moure el sediment del llit del riu, és a dir, superar certs llindars per tal que l’energia de l’aigua sigui prou potent com per arrossegar la major part de les mides de partícules del material de la llera i mobilitzar-les fins a la desembocadura. En el cas del riu Ebre, es calcula que el cabal necessari seria al voltant dels 200 o 1.500 m3/s, en altres rius amb un cabal més baix ja disposes de suficient energia com per mobilitzar i transportar el sediment.

Per tant, la preservació del delta no és només una qüestió de quanta aigua baixa pel riu, sinó de com baixa. Per aquest motiu, quan les reserves hídriques són òptimes, s’obren les comportes dels embassaments per generar una avinguda controlada i que té per objectiu, entre altres, mobilitzar el sediment i diversificar els hàbitats fluvials. Aquest tipus de crescuda s’anomenen cabal generador i es fa, com a mínim, un cop a l’any.

Què estem fent?

En primer lloc cal tenir en compte com s’articulen les competències en matèria de gestió de l’aigua a Catalunya. La Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, té plenes competències a les conques internes. Pel que fa a les conques intercomunitàries com l’Ebre, les competències estan compartides amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

L’Agència Catalana de l’Aigua, en els darrers anys, ha fet a les conques del Ter i el Llobregat proves per analitzar mesures per aportar sediments aigua avall dels embassaments

Per aquest motiu, l’Agència Catalana de l’Aigua, en col·laboració amb altres entitats, en el cas de les conques internes en les quals n’és competent, pot posar en marxa diverses estratègies per minimitzar els impactes derivats dels embassaments. Tenint un paper més actiu i executiu. En el cas de la conca de l’Ebre o en aquells casos, per exemple en la gestió de costes en la que el Ministeri de Foment n’és el responsable, l’Agència té una participació de màxima col·laboració, però més consultiva.

1. Injecció de sediments: el “projecte pilot”

En alguns trams dels rius Ter i Llobregat s’han dut a terme experiències d’injecció de sediments. L’objectiu ha estat, per una banda, analitzar els efectes de l’alliberament dels cabals generadors i, per altra banda, avaluar les possibilitats d’injectar sediments aigua avall de les preses com una eina per a restaurar parcialment el transport del sediment més fi (llims, argiles i sorres) aigua avall dels embassaments.

 

És el cas de les experiències que s’han dut a terme a les conques del Ter i del Llobregat i de les quals podreu consultar la informació aquí.

2. Canvi de paradigma en  la gestió

L’objectiu és que la gestió dels sediments passi de ser una “excepció” a ser una part habitual de la planificació hidrològica. Això implica, en el cas de l’Ebre, estar en contacte permanent amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que és l’organisme responsable de la conca, traslladant-los quines són, a criteri de l’Agència, les propostes més adequades per dur a terme la millor gestió de sediments possible.

Escenaris de futur: un repte compartit

Quin és el camí a seguir? L’Estratègia Delta preveu una combinació de solucions:

1. Manteniment de les línies de costa: Amb aportacions mecàniques de sorra on sigui estrictament necessari i la inclusió de mecanismes contra l’erosió.
2. Restauració del flux sòlid: Implementant solucions tècniques permanents als embassaments per deixar passar el sediment.
3. Adaptació al canvi climàtic: El mar pujarà de nivell (els escenaris apunten a increments de fins a 50 o 80 cm aquest segle), i l’única defensa natural que tenim és que el Delta creixi verticalment o reordenar els usos a les zones més afectades.

Per frenar la subsidència al delta, es calcula que caldria aportar entre 1 i 3,5 milions de tones de sediments cada any.

Conclusions

El problema de les aportacions de sediments és global. Precisament hi ha projectes europeus, com el DANSER, que contemplen possibles mesures per a garantir l’equilibri sedimentari del riu Danubi.

El delta de l’Ebre canviarà, ja que és un delta i, per tant, és una zona sotmesa a moltes dinàmiques. No obstant això, hem de procurar que canviï en la direcció adequada i preservar els sistemes naturals i l’activitat humana en el temps. Gestionar un delta de manera sostenible és segurament el repte ambiental més complex que tenim a Catalunya.

Requereix ciència, inversió i, sobretot, una nova manera d’entendre els rius: no només com a elements que porten aigua per a les diferents necessitats, sinó com a artèries que han de fer circular la terra que ens sosté.

Des de l’Agència Catalana de l’Aigua seguirem treballant perquè l’Ebre sigui un riu amb bona qualitat. Perquè el delta no és només un paisatge; és la nostra història i, si actuem a temps, també el nostre futur.

T’ha interessat aquest tema?

Pots consultar els informes tècnics complets sobre transport de sediments i la dinàmica fluvial a :

Cabals de manteniment a l’Ebre i efluents.

Cabals generadors i sediments

 

Agència Catalana de l’Aigua.