L’economia circular aplicada a la gestió de l’aigua busca reduir la demanda de recursos hídrics, fomentar la regeneració i millorar l’estat del medi. A Catalunya, així com en els Països Baixos, la implementació de pràctiques circulars és clau per abordar els reptes derivats del canvi climàtic, la sequera i l’augment de població. La regeneració i l’aprofitament de l’aigua de pluja seran els dos eixos amb els que centrarem aquest post.
Des de 2015 fins l’actualitat, l’ACA ha signat un total de 40 acords de custòdia fluvial i s’han atorgat més de 4 milions d’euros en ajuts. Celebrem així una dècada de passió i compromís amb la salut dels nostres rius arran de la custòdia fluvial.
La gestió i les exigències en el tractament de les aigües residuals han evolucionat considerablement en els darrers 40 anys. Això ha comportat una millora en la qualitat dels nostres rius.
Per a donar un pas més en aquest àmbit, s’han d’elaborar els Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de Sanejament (PIGSS): la base per a una bona gestió dels sistemes de sanejament, minimitzant l’impacte sobre el medi.Llegeix més »
L’escassetat hídrica i el canvi climàtic han portat diverses regions del món a adoptar solucions innovadores per gestionar l’aigua, i l’ús d’aigües regenerades és una de les més destacades. Tant Catalunya com Israel, que comparteixen un clima mediterrani i una escassetat de recursos naturals, han implementat programes per reutilitzar aigües depurades, però ho han fet de maneres diferents, reflectint les seves necessitats específiques i aplicant-se segons els propis contextos geogràfics.
Avui us volem apropar un tema que afecta a molts dels rius a Catalunya: la presència invasiva de la canya de riu. Aquesta planta, que sovint veiem als marges dels nostres cursos fluvials té un impacte significatiu en el medi hídric i també i en la seguretat.
La qualitat de l’aigua és primordial per a la gestió dels recursos hídrics i en la protecció del medi ambient. Així doncs, tant Catalunya com Corea del Sud estan utilitzant tecnologies avançades per monitoritzar la qualitat i la quantitat de l’aigua.
Seguidament explorarem les eines i metodologies que s’utilitzen en cada cas i veurem com la tecnologia està permetent una gestió de l’aigua més eficaç i sostenible.
Els aqüífers són reservoris d’aigües subterrànies que contribueixen a garantir diverses demandes.
En aquest article explorarem dos punts de vista diferents sobre la gestió de les aigües subterrànies. Un és el cas de Catalunya i el segon és el de Mèxic. Analitzarem també quines mesures s’apliquen per a preservar el seu bon estat i evitar la sobreexplotació.
La sequera continua sent una realitat, tot i les darreres pluges. Aquest període ha provocat que la ciutadania hagi pres consciència de la fragilitat d’aquest recurs. Això ha despertat l’interès per conèixer la procedència de l’aigua que surt de les nostres aixetes, del que són les dessalinitzadores, les estacions de regeneració d’aigua i les fuites que poden tenir les xarxes de subministrament.
Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.
Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.
La regeneració d’aigües residuals després de la seva depuració s’ha convertit en una estratègia clau per a garantir l’aigua en regions amb escassetat i afrontar els efectes del canvi climàtic. A Catalunya, projectes com els del riu Llobregat i, ja en fase de proves, el del riu Muga, són referents en aquesta pràctica. A nivell internacional, països com Namíbia, Singapur, Austràlia i zones com Califòrnia, estan posant aquesta tecnologia com una font d’abastament d’aigua.
