La sequera i els seus efectes.

Catalunya, epicentre del canvi climàtic. Analitzem la sequera de 2021-2024

La sequera és un fenomen que ha afectat Catalunya al llarg de la seva història. És, però, durant el segle XX i, concretament, en els darrers cinc anys que hem viscut un episodi d’una magnitud sense precedents que ha posat a prova la nostra capacitat de reacció i adaptació.

Un estudi, dut a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ens ofereix un anàlisi exhaustiu del període de sequera viscut entre 2021 i 2024. La investigació revela dades preocupants i ens proporciona una visió clara de la tendència a l’aridificació que està experimentant el nostre clima.

Llegeix més »

La petjada hídrica

La petjada hídrica. El consum d’aigua més enllà de la que bevem

Fins ara pensàvem que tota l’aigua que utilitzem és la que consumim directament o la que fem servir per a usos domèstics. D’un temps ençà, però, hi ha un nou concepte molt important: la petjada hídrica.

T’has preguntat mai quanta aigua és necessària per produir els béns i serveis que consumim cada dia? Aquesta és la pregunta clau que aborda la petjada hídrica, i donar un pas endavant per comprendre i optimitzar l’ús de l’aigua a escala local i global.

En aquest post explorarem què és la petjada hídrica, com es calcula, quins sectors tenen un major impacte a Catalunya i què s’està fent per reduir-la.

Llegeix més »

Les aigües subterrànies i el risc de sobreexplotació. Comparativa de la gestió i mesures entre Catalunya i Mèxic

Els aqüífers són reservoris d’aigües subterrànies que contribueixen a garantir diverses demandes.

En aquest article explorarem dos punts de vista diferents sobre la gestió de les aigües subterrànies. Un és el cas de Catalunya i el segon és el de Mèxic. Analitzarem també quines mesures s’apliquen per a preservar el seu bon estat i evitar la sobreexplotació.

Llegeix més »

Afrontar el dèficit d’aigua i les sequeres. Comparativa de les mesures aplicades a Catalunya i Austràlia

Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.

Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.

Llegeix més »

Incorporació aigua regenerada al Llobregat

La regeneració, l’alternativa amb més recorregut per a disposar de més aigua?

La regeneració d’aigües residuals després de la seva depuració s’ha convertit en una estratègia clau per a garantir l’aigua en regions amb escassetat i afrontar els efectes del canvi climàtic. A Catalunya, projectes com els del riu Llobregat i, ja en fase de proves, el del riu Muga, són referents en aquesta pràctica. A nivell internacional, països com Namíbia, Singapur, Austràlia i zones com Califòrnia, estan posant aquesta tecnologia com una font d’abastament d’aigua.

Llegeix més »

La gestió dels embassaments del Cardener és la mateixa que es fa del sistema Sau-Susqueda?

Amb la sequera que estem vivint des de finals de 2020, hem comprovat que a més de l’escassetat també s’ha fet una gestió per a preservar-ne la qualitat. Els embassaments de Sau i Susqueda s’han gestionat de manera acurada per aprofitar el màxim de reserves i garantir la qualitat de l’aigua.

A la conca del Llobregat, i concretament en el riu Cardener, hi ha dos embassaments. En aquest post explicarem si la gestió que es fa d’aquests reservoris és igual a la que es duu a terme en el sistema Ter.

Llegeix més »

El llarg camí de l’aigua per arribar fins a les nostres aixetes

L’aigua potable és un bé essencial per a la vida humana i per a les activitats de les ciutats i pobles. A Catalunya, la gestió de l’aigua és un tema essencial, i en aquest article, explorarem el camí que segueix l’aigua des de la seva captació fins arribar a les aixetes dels ciutadans, fent servir com a exemple el cas de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Llegeix més »