Sota els nostres peus no hi ha un llac secret ni màgic, sinó milions de petits espais plens d’aigua, com en un pot de cigrons. Cada pou que bombeja i cada gota de pluja que cau ‒o que deixa de caure‒ determinen el temps que un aqüífer es pot aprofitar.
Quan pensem en un pou, moltes persones imaginem una escena de dibuixos animats: un forat profund, fosc, ple d’aigua fins a dalt, del qual sempre en podrem treure aigua fresca. Però la realitat és ben diferent.
L’escassetat hídrica i el canvi climàtic han portat diverses regions del món a adoptar solucions innovadores per gestionar l’aigua, i l’ús d’aigües regenerades és una de les més destacades. Tant Catalunya com Israel, que comparteixen un clima mediterrani i una escassetat de recursos naturals, han implementat programes per reutilitzar aigües depurades, però ho han fet de maneres diferents, reflectint les seves necessitats específiques i aplicant-se segons els propis contextos geogràfics.
Els aqüífers són reservoris d’aigües subterrànies que contribueixen a garantir diverses demandes.
En aquest article explorarem dos punts de vista diferents sobre la gestió de les aigües subterrànies. Un és el cas de Catalunya i el segon és el de Mèxic. Analitzarem també quines mesures s’apliquen per a preservar el seu bon estat i evitar la sobreexplotació.
L’aigua és un recurs escàs, fràgil i finit que en ocasions és difícil de veure. En aquest post us parlarem de les aigües subterrànies, explicant què són, on es troben i per què són tan importants. Potser no són tan conegudes ni tenen la visibilitat dels rius, els estanys i els llacs, però tenen la mateixa importància i són imprescindibles per a satisfer les demandes que diàriament tots i totes necessitem.
L’abastament urbà, l’agricultura i la ramaderia, així com els usos ambientals requereixen diàriament d’aigua en quantitat i qualitat i garantir-ne la seva disponibilitat. És un dels objectius prioritaris de l’Agència Catalana de l’Aigua.Llegeix més »
