El llac de Resia: el parent italià de l’embassament de Sau

L’embassament de Sau és, per a molts, un autèntic termòmetre de la sequera a Catalunya. L’església de Sant Romà de Sau, datada del segle X i coberta per les aigües de l’embassament des de 1962, és un indicador per saber la quantitat d’aigua que tenim. Quan el campanar està totalment cobert per l’aigua molts respirem tranquils, ja que això indica que les reserves són suficients. En canvi, quan el nivell de l’aigua baixa i es pot veure gran part de l’església, això ens indica que la sequera és una realitat a Catalunya.

Llegeix més »

L’evolució de les reserves d’aigua a l’estiu

Entre juny i setembre és quan es produeix un major consum i ús de les reserves d’aigua que tenim als nostres embassaments i aqüífers. Això es deu a un augment de les demandes urbanes -també arran de l’increment de turistes a Catalunya-, un major ús de l’aigua per a satisfer les necessitats de reg i també a la major evaporació de les reserves arran de la calor i les altes temperatures. Tot això també va lligat amb un descens de les aportacions d’aigua provinents de les pluges.

Llegeix més »

Que plogui a les ciutats no vol dir que ho faci als embassaments

Des de que som petits estem acostumats a escoltar que, quan plou a la nostra ciutat, anirà bé per augmentar les reserves dels nostres embassaments. Res més lluny de la realitat. En moltes ocasions, l’aigua que prové de la pluja acostuma a afectar molts punts del litoral sense que repercuteixi en els embassaments. Un exemple ha estat la llevantada registrada entre el 19 i el 23 de gener de 2017, que ha aportat quantioses pluges a la part baixa de molts rius gironins però amb escassa repercussió en els embassaments.

La imatge que encapçala aquest post mostra de manera molt orientativa quina és l’àrea de les capçaleres dels nostres rius on ha de ploure perquè es recarreguin els nostres embassaments.

Llegeix més »

La doble (i fins i tot triple) funció dels embassaments

Des de que som petits ens han sorprès i apassionat les grans estructures. Al contemplar les piràmides de Gizeh, al Caire (Egipte), grans ponts com el Golden Gate a San Francisco (Estats Units) o elevats edificis com l’Empire State de Nova York sempre ens hem preguntat com s’ha dut a terme la seva construcció i quina és la seva finalitat.

Ens passa el mateix quan observem una gran presa i quan aquesta allibera un gran cabal d’aigua. La imatge d’espectacularitat no deixa a ningú indiferent, i per això ens pregunten perquè serveixen aquestes grans infraestructures.

Llegeix més »