Des de l’1 de juny al 31 de setembre, l’Agència Catalana de l’Aigua desplega, com cada estiu, el pla de vigilància i control de les aigües de bany. Arriba, per tant, el moment de gaudir de les nostres platges. En aquests ecosistemes, però, es poden produir fenòmens naturals que sovint podem confondre amb episodis de contaminació. És important conèixer les causes, els seus efectes i com hem d’actuar.
La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.
Les tonalitats que els nostres ulls perceben ens donen molta informació. Ens transmeten sensacions i al mateix temps influencien els nostres sentiments i emocions.
La resposta que cadascú de nosaltres té davant un color és pròpia i subjectiva i respon, en gran part, a les nostres experiències i a l’aprenentatge que hem viscut. Per exemple, el color vermell ens pot transmetre dinamisme o energia, el blau calma i sinceritat, el verd serenitat i frescor, i així una llarga llista de colors i sentiments.
El món de l’aigua no és aliè als colors i potser, en alguna ocasió, hauràs sentit a parlar del color de l’aigua.
Sona el despertador i et despertes inquiet, per saber si avui farà un bon dia. Obres la finestra i veus que fa un sol esplèndid i que no hi ha cap núvol al cel. Després de la tempesta de la passada nit, comproves que es presenta el dia perfecte per anar a a platja. Et prepares, ho agafes tot i et dirigeixes a la platja més propera.
Sovint pensem que les nostres platges són com piscines artificials, quan en realitat es tracta d’ecosistemes naturals on interactuen espècies animals i vegetals amb factors físics i químics, i que a més són indrets sotmesos a possibles alteracions de la qualitat de l’aigua. Moltes vegades ens esverem quan albirem escumes estranyes o altres elements que poden tenir un origen antropogènic (d’aigües industrials, residuals o urbanes) però cal aclarir que la majoria són naturals.
Potser una de les grans mancances que ha tingut l’administració en els darrers anys ha estat transmetre a la ciutadania tot el coneixement generat per tècnics que durant anys han estat recopilant dades sobre la qualitat de l’aigua.
En moltes ocasions, la dificultat en traslladar tota aquesta informació ha suposat un fre en el flux d’informació entre l’administració i la ciutadania. En els darrers anys, després d’una millora en la transparència i en saber canalitzar la informació, l’Agència Catalana de l’Aigua ha desenvolupat diverses aplicacions que permeten convertir milers de dades en aplicacions àgils i dinàmiques per consultar l’estat del medi hídric. L’objectiu: fer millor la vida de les persones i ampliar el seu coneixement sobre el medi que tenen al seu voltant.
Sovint pensem que les nostres platges són com piscines, quan en realitat es tracta d’ecosistemes naturals on interactuen diverses espècies animals i vegetals, a més de ser indrets sotmesos a possibles alteracions de la qualitat de l’aigua. Moltes vegades ens alertem quan albirem escumes estranyes o altres elements que de manera natural poden aparèixer en aquest àmbit, i en altres ocasions posem el crit al cel quan detectem deixalles surant a prop nostre.
