Des del 1990 fins l’actualitat, la proporció de platges catalanes amb qualitat sanitària excel·lent ha passat del 22 al 92%, guanyant més de 70 punts en 35 anys. Això ha estat possible gràcies al desplegament del sanejament, el control d’abocaments, actuacions de millora en el medi, entre d’altres.
En aquest post analitzem i comparem la gestió de la qualitat de les platges a Catalunya i Itàlia, posant especial èmfasi en les metodologies emprades i els sistemes d’informació pública.
La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.
Sona el despertador i et despertes inquiet, per saber si avui farà un bon dia. Obres la finestra i veus que fa un sol esplèndid i que no hi ha cap núvol al cel. Després de la tempesta de la passada nit, comproves que es presenta el dia perfecte per anar a a platja. Et prepares, ho agafes tot i et dirigeixes a la platja més propera.
Sovint pensem que les nostres platges són com piscines artificials, quan en realitat es tracta d’ecosistemes naturals on interactuen espècies animals i vegetals amb factors físics i químics, i que a més són indrets sotmesos a possibles alteracions de la qualitat de l’aigua. Moltes vegades ens esverem quan albirem escumes estranyes o altres elements que poden tenir un origen antropogènic (d’aigües industrials, residuals o urbanes) però cal aclarir que la majoria són naturals.
Potser una de les grans mancances que ha tingut l’administració en els darrers anys ha estat transmetre a la ciutadania tot el coneixement generat per tècnics que durant anys han estat recopilant dades sobre la qualitat de l’aigua.
En moltes ocasions, la dificultat en traslladar tota aquesta informació ha suposat un fre en el flux d’informació entre l’administració i la ciutadania. En els darrers anys, després d’una millora en la transparència i en saber canalitzar la informació, l’Agència Catalana de l’Aigua ha desenvolupat diverses aplicacions que permeten convertir milers de dades en aplicacions àgils i dinàmiques per consultar l’estat del medi hídric. L’objectiu: fer millor la vida de les persones i ampliar el seu coneixement sobre el medi que tenen al seu voltant.
Sovint pensem que les nostres platges són com piscines, quan en realitat es tracta d’ecosistemes naturals on interactuen diverses espècies animals i vegetals, a més de ser indrets sotmesos a possibles alteracions de la qualitat de l’aigua. Moltes vegades ens alertem quan albirem escumes estranyes o altres elements que de manera natural poden aparèixer en aquest àmbit, i en altres ocasions posem el crit al cel quan detectem deixalles surant a prop nostre.
