Catalunya i el Japó són dos territoris amb realitats geogràfiques, climàtiques i culturals diferents. Amb aquesta entrada volem aportar una visió general sobre la gestió de la inundabilitat en dos regions dispars en població, clima, geografia, entre d’altres.
Avui us volem apropar un tema que afecta a molts dels rius a Catalunya: la presència invasiva de la canya de riu. Aquesta planta, que sovint veiem als marges dels nostres cursos fluvials té un impacte significatiu en el medi hídric i també i en la seguretat.
En les darreres setmanes, l’ACA ha posat a informació pública els projectes per a implementar els plans d’emergència en els embassaments de Darnius Boadella, Foix, la Baells, Sau, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, tal i com està previst en la planificació hidrològica.
El pressupost estimat d’aquestes mesures és de 3,5 MEUR. Aquests plans detallen les mesures que s’han de dur a terme en cas d’una eventual emergència, a més de proposar possibles mesures per poder avisar a la població.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en la planificació hidrològica vigent (2016-2021) ha destinat més d’ 1,3 milions d’euros en ajuts per a impulsar la recerca i el desenvolupament en l’àmbit de la gestió de l’aigua. Un dels projectes que ha comptat amb una subvenció de l’ACA és el projecte AGORA, liderat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Universitat de Barcelona (UB).
Actualment, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està immersa en la revisió del pla de gestió del risc d’inundacions per al període 2022-2027. L’objectiu és definir mesures i inversions per a minimitzar el risc d’inundacions a les conques internes.
La Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscos d’inundació (DI) i la seva transposició al sistema normatiu espanyol mitjançant el Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació (RDI) van fer que l’Agència Catalana de l’Aigua iniciés els treballs associats al primer cicle de gestió del risc d’inundacions (2016-2021), els quals van finalitzar amb l’aprovació del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PGRI), aprovat pel Reial Decret 126/2018, de 9 de març.
La natura és dinàmica. Els rius, rieres i torrents, com a elements essencials i indispensables de la natura, a vegades baixen ben plens, podent provocar inundacions, i, en altres períodes estan secs, sobretot amb un clima mediterrani tan dual com el que tenim. En moltes ocasions, a les seves lleres hi podem trobar sovint una abundant vegetació o restes vegetals, sense oblidar residus urbans, que han estat arrossegades per una riuada precedent.
Els mesos de setembre, octubre i novembre són època de possibles tempestes, que poden generar inundacions a casa nostra. No és una regla fixa, no té un calendari establert, intercalant anys secs com enguany amb anys de fortes pluges. Cap indret n’està exclòs.
El 1863 va ser un d’aquells anys en què a l’octubre va ploure de valent a la comarca d’Osona. A “la ciutat dels sants”, nom amb el que l’escriptor Miquel Llor va nomenar Vic en una de les seves novel·les, es va produir la que diuen que va ser l’avinguda més important que ha patit la capital de la comarca en tota la seva història.
Els treballs per adequar les lleres de diversos trams fluvials catalans sempre han generat força debat. Sovint s’han posat en dubte el gruix de les inversions previstes, la competència de qui ha de fer els treballs, en què han de consistir les actuacions, entre d’altres. Aquest post pretén aportar, de manera didàctica, els criteris que s’apliquen i les motivacions de com s’actua en aquest àmbit de la planificació hidrològica.
El 8 de novembre de 1982, la ciutat bagenca de Cardona va patir una important avinguda arran de la crescuda del riu que travessa la ciutat, el Cardener, a la conca del Llobregat.
En l’àmbit de les planificacions hidrològiques, l’interès gairebé sempre es concentra en saber les actuacions destinades a incrementar la disponibilitat d’aigua, seguit de les mesures previstes en l’àmbit de sanejament. Pel que respecta a les actuacions relatives al medi, aquestes sembla que estiguin en un segon pla i que no siguin tant importants com les anteriorment exposades, però en el cicle integral de l’aigua, l’abastament, el sanejament i el medi han de tenir la mateixa importància.
