Radiografia del musclo zebrat, una de les espècies invasores més perjudicials

El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc, considerat com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta, pel seu impacte ambiental i econòmic. Originari del mar Caspi, la seva àrea de distribució s’ha anat ampliant a diferents països de l’hemisferi nord. Els experts coincideixen que el factor més probable d’expansió del musclo zebrat és el transport de larves mitjançant el moviment d’aigua d’un lloc a l’altre, a través del trasllat d’embarcacions, remolcs, vehicles i tot tipus d’equipament que hagi estat en contacte amb l’aigua infestada.

Read More »

Els embassaments i els esdeveniments esportius

En anteriors posts publicats en el blog de l’ACA hem analitzat la funció que tenen els embassaments. Per fer un repàs ràpid, habitualment, aquestes infraestructures han estat concebudes amb una doble finalitat: per una banda, gestionar possibles avingudes reduint cabals desembassats a través dels òrgans de desguàs per minimitzar danys i afectacions aigua avall, i per l’altra, són reservoris destinats a emmagatzemar aigua que es destina per a satisfer les demandes ordinàries (abastament domèstic, reg, usos hidroelèctrics, entre d’altres).

Read More »

L’evolució de les reserves d’aigua a l’estiu

Entre juny i setembre és quan es produeix un major consum i ús de les reserves d’aigua que tenim als nostres embassaments i aqüífers. Això es deu a un augment de les demandes urbanes -també arran de l’increment de turistes a Catalunya-, un major ús de l’aigua per a satisfer les necessitats de reg i també a la major evaporació de les reserves arran de la calor i les altes temperatures. Tot això també va lligat amb un descens de les aportacions d’aigua provinents de les pluges.

Read More »

La gestió de l’aigua a les conques internes: de recol·lectors a productors

Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.

Read More »

La gestió dels embassaments permet transformar els riscos del règim mediterrani en recursos d’aigua disponibles

Aquest cap de setmana hem assistit a un important episodi de precipitacions que ha incrementat de manera considerable els volums emmagatzemats als embassaments de les conques internes. En els de l’Ebre, en canvi, l’efecte ha estat diferent, ja que s’ha acumulat neu a la capçalera que, quan es fusioni, aportarà unes quantioses reserves. Per tant, la repercussió de les pluges té un comportament diferent entre les dues conques.

Read More »

La gestió d’un embassament amb les reserves altes. El cas de la Baells

Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment  de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.

Read More »

La doble (i fins i tot triple) funció dels embassaments

Des de que som petits ens han sorprès i apassionat les grans estructures. Al contemplar les piràmides de Gizeh, al Caire (Egipte), grans ponts com el Golden Gate a San Francisco (Estats Units) o elevats edificis com l’Empire State de Nova York sempre ens hem preguntat com s’ha dut a terme la seva construcció i quina és la seva finalitat.

Ens passa el mateix quan observem una gran presa i quan aquesta allibera un gran cabal d’aigua. La imatge d’espectacularitat no deixa a ningú indiferent, i per això ens pregunten perquè serveixen aquestes grans infraestructures.

Read More »