La globalització ha fet més petit el món i ha provocat que gairebé tot estigui connectat. Això ha comportat efectes negatius en molts àmbits, un d’ells afecta directament al món de l’aigua i la seva qualitat.
Les espècies exòtiques invasores són aquelles procedents d’altres regions que tenen la capacitat de colonitzar un nou hàbitat en poc temps i provocar efectes adversos a l’ecosistema, l’agricultura, el turisme, la salut o als serveis ambientals que en general proveeixen els ecosistemes.
Des de la mirada inexperta, la presa d’un embassament pot semblar un simple mur de formigó, una gran construcció, que amb un disseny més o menys particular, es construeix en un riu per retenir l’aigua que omplirà l’embassament i que també evitarà danys en cas d’avingudes.
Mitjançant aquest post us explicarem alguns detalls de com és per dins aquesta infraestructura. Al finalitzar comprovareu, potser amb sorpresa, que una presa és una estructura dinàmica, que té “vida”, es mou, es contrau i es dilata, i que cal vigilar-la, analitzar-la, per, quan sigui necessari, implementar els canvis i millores que siguin necessàries.
Fa escasses setmanes recordàvem el pas del temporal Gloria per Catalunya, provocant intenses i quantioses pluges que van incrementar de manera considerable el cabal dels nostres rius i van provocar desbordaments i afectacions en diferents punts del territori. L’impacte del Gloria ha comportat un esforç ingent –tècnic i de mobilització de recursos econòmics- per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb més de 600 actuacions de manteniment, neteja de lleres i restauració d’infraestructures del cicle de l’aigua executades durant l’any 2020 per valor de més de 50 milions d’euros.
Avui us voldríem parlar sobre un tema que és primordial en la gestió de l’aigua i que cal tenir present en relació amb els episodis de precipitacions intenses com la Dana de l’octubre de 2019, el temporal Gloria de gener de 2020 o la llevantada de Sant Jordi de l’any passat.Llegeix més »
La societat catalana, com la resta de societats al món, evoluciona, canvia i es transforma amb el pas del temps. En paral·lel, el nivell d’exigència vers el que ens envolta, els gustos i les necessitats varien a mesura que avancem, creixem i disposem de més temps lliure. Res a veure té la societat dels anys trenta del segle passat, amb la dels anys setanta o amb la d’avui en dia.
Un dels aspectes en el que potser podem veure una evolució i uns canvis més evidents és el de diversió i les ganes de gaudir del temps lliure de què disposem. Cada cop més volem esbargir-nos, bé individualment, amb la família o amb els amics.Llegeix més »
El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc, considerat com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta, pel seu impacte ambiental i econòmic. Originari del mar Caspi, la seva àrea de distribució s’ha anat ampliant a diferents països de l’hemisferi nord. Els experts coincideixen que el factor més probable d’expansió del musclo zebrat és el transport de larves mitjançant el moviment d’aigua d’un lloc a l’altre, a través del trasllat d’embarcacions, remolcs, vehicles i tot tipus d’equipament que hagi estat en contacte amb l’aigua infestada.
En anteriors posts publicats en el blog de l’ACA hem analitzat la funció que tenen els embassaments. Per fer un repàs ràpid, habitualment, aquestes infraestructures han estat concebudes amb una doble finalitat: per una banda, gestionar possibles avingudes reduint cabals desembassats a través dels òrgans de desguàs per minimitzar danys i afectacions aigua avall, i per l’altra, són reservoris destinats a emmagatzemar aigua que es destina per a satisfer les demandes ordinàries (abastament domèstic, reg, usos hidroelèctrics, entre d’altres).
Entre juny i setembre és quan es produeix un major consum i ús de les reserves d’aigua que tenim als nostres embassaments i aqüífers. Això es deu a un augment de les demandes urbanes -també arran de l’increment de turistes a Catalunya-, un major ús de l’aigua per a satisfer les necessitats de reg i també a la major evaporació de les reserves arran de la calor i les altes temperatures. Tot això també va lligat amb un descens de les aportacions d’aigua provinents de les pluges.
Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.
Aquest cap de setmana hem assistit a un important episodi de precipitacions que ha incrementat de manera considerable els volums emmagatzemats als embassaments de les conques internes. En els de l’Ebre, en canvi, l’efecte ha estat diferent, ja que s’ha acumulat neu a la capçalera que, quan es fusioni, aportarà unes quantioses reserves. Per tant, la repercussió de les pluges té un comportament diferent entre les dues conques.
Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.
